Hola a tothom, i totdona.
Iniciem un nou curs, amb novetats pel que fa al Plà Lector, la comisió de biblioteca, el club de lectura.... Ja anirem contant-vos.
Però esperem que sigau també vosaltres, alumnes i companys del Cotes qui es decidiu a participar amb les vostres resenyes, propostes d'activitats, comentaris, etc. els que dinamitzeu aquest espai virtual, mentre seguim xarrant per moments a la biblio ....
I com no podia ser d'una altra manera aci us deixem la primera resenya del curs, a càrreg de la nostra benvolguda Toñi. El llibre que ens recomana en aquesta ocasió és Victus....
Iniciem un nou curs, amb novetats pel que fa al Plà Lector, la comisió de biblioteca, el club de lectura.... Ja anirem contant-vos.
Però esperem que sigau també vosaltres, alumnes i companys del Cotes qui es decidiu a participar amb les vostres resenyes, propostes d'activitats, comentaris, etc. els que dinamitzeu aquest espai virtual, mentre seguim xarrant per moments a la biblio ....
I com no podia ser d'una altra manera aci us deixem la primera resenya del curs, a càrreg de la nostra benvolguda Toñi. El llibre que ens recomana en aquesta ocasió és Victus....
1 comentari:
Hola!
Primer de tot cal dir que de menut mai m’havia agradat la història. No obstant això i, “una mica” espentat per Toñi i Santi, he de dir que una de les novel•les que més m’ha divertit este estiu ha sigut Victus, novel•la històrica de Sánchez Piñol.
Per què?. Bàsicament perquè és una història divertida i amena, de molt fàcil lectura, on els personatges que surten estan ben caracteritzats, i no són gens difícils de seguir ni de localitzar.
El protagonista de la novel•la, Martí Zuviría, és molt divertit, és un crac, un bitxo. És el que podríem dir un vividor, covard, simple i pragmàtic, que sense adonar-se es convertix en un geni de la enginyeria militar.
Doncs bé, mentre Martí Zuviría va dictant les seues memòries a la seua secretaria austríaca, anem descobrint, o millor dit redescobrint, la història de la Successió espanyola i el setge de Barcelona (1713-1714). Les memòries i peripècies del Martí, que va contant en primera persona, són de tot tipus, de vegades divertides, altres grotesques, hilarants, tendres, i altres molt dures. Totes elles donen peu i ambient literari a l’escriptor per descriure el període històric.
Del fet històric que es conta i de la seua rigorositat no vaig a entrar perquè no és el meu fort, però pense es presenta des d’una perspectiva diferent de la coneguda.
Per altra banda, l’autor dóna canya a dreta i esquerra, als polítics, a l’església, la burgesia catalana i aristocràcia castellana, a més de fer alguns repassos als tòpics catalans vs. castellans.
Si he de criticar alguna cosa és el tracte masclista, i excesivament irrespectuós, que té el protagonista (o l’autor per fer-se el gracios) cap a la seua secretaria. Potser Martí fóra així.
Per a mi una bona novel•la que no hauries de perdre’t.
Publica un comentari a l'entrada