NO ISQUES DESPRÉS DE PLOURE
Per fi! Va acabar de ploure i el cuc va pensar que eixiria a berenar
unes quantes fulles. Quin bon dia fa! -va pensar el cuc- . El cuc va pujar a un
arbre. Estava menjant una fulla de morera, quan de sobte va aparéixer un
pardal. El pardal el va agafar i se’l va emportar al seu niu. Quan el cuc va
arribar al niu va vore els pardalets dels nius i va pensar que com cridaven era
una presó. Va arribar al niu, el pardal el va soltar i… el cuc va caure a
terra. I per si de cas tornava a agafar-lo va fer una casa. I no va tornar a
eixir després de ploure.
Daniel Segovia 1r ESO A
2 comentaris:
que més dona, no som cucs
Pero a gustos colors digueu lo que vulgau
Publica un comentari a l'entrada