Fa
un parell de dies, la meua colla i jo, decidírem organitzar un
robatori a un mas d'una família que estiuejava allí cada any.
Coneixíem ben bé a aquella família, eren arrogants i antipàtics,
tenien uns fills bessons que eren gòtics i a tots ens feien molta
por quan els véiem a la nit. Aquells bessons eren la causa de tots
els nostres problemes, i també del robatori, ja que ens molestaven a
la nit tirant-nos pedres a les finestres i al dia ens arruixaven amb
l'aigua del riu entre altres moltes coses.
Total, que ja ho
teníem tot clar i organitzat, a les cinc ens reunírem tots a la
vora del riu, el nostre lloc preferit, érem: Clara: la meva germana,
Pau: el meu millor amic, Joan: el meu segon millor amic, Sofia:
l'amiga de Clara i per últim jo, que em dic David. Formàvem un
equip perfecte.
-A mi m'agradaria repassar el pla una altra
vegada.-Va dir Clara.
-D'acord- Li va contestar Pau.- Serà el
divendres a la nit a les 11, d'ací 3 dies.
Sofia
i Joan entraran per les finestres de la cuina, que sempre estan
obertes. Després, t'obriran la porta per dins i entraràs. Recorda:
tu vigiles la porta principal, i si ve algú, ens avises pels
walkitakies. Caminareu sense fer soroll fins a arribar a l'habitació
de Kate I Berne, els pares dels bessons. Allí li obriu a David la
finestra per la qual els vigilarà. Després veniu a per mi, que
estaré en la finestra del bessons vigilant-los; entraré i ja
estarem tots junts. En eixe moment, comença l'acció...
-Ho
teniu tot clar?- Vaig dir jo.
-Sí- Exclamaren tots.
-Doncs
anem a casa que ja tinc fam. Adéu! Ens veiem demà!
-Sí,
adéu!-Digueren tots.
Aquella nit els bessons tornaren a
tirar-nos pedres a les finestres de tots nosaltres. Estàvem ja farts
d'aquells germans. Cada vegada teníem més ganes de que arribara el
divendres a la nit.
Per fi va arribar el divendres a la
vesprada; estava a la meva habitació parlant per gmail amb Pau i
tenia la motxilla en el llit amb les llanternes i els walkitalkies.
Ho tenia tot; i pel que em va dir Pau, tots els altres també. Per fi
va arribar l'hora, Clara i jo ens vam alçar en sentir colps a les
finestres, ho vam agafar tot i ens vam baixar sense fer soroll. Baix
ens esperaven tots, i Sofia i Joan encara estaven tirant pedres a les
finestres i estaven discutint:
-Com que no li he pegat? Que no
ho has vist? Estàs ceg o que és el que et passa a tu bajoca?!-Va
exclamar Sofia.
-Que no li has pegat que ho he vist jo tros de
ceba!- Li replicà Joan.
-Bo ja prou! Que no sabeu que una de
les primeres regles dels lladres és no fer soroll? Vinga anem.-
Digué Pau.
Avançàrem en silenci i per fi arribàrem al mas,
cadascú se n'anà pel lloc on havia d'anar i amb l'equipatge
necessari, cadascú tenia una llanterna i un walkitalkie.
Joan
i Sofia van entrar a la casa per la cuina. De repent Sofia es va
trobar soles en la casa, i com que no veia a Joan, va voler encendre
la llanterna, però no tenia piles. De repent va sentir l'aixeta de
la cuina; es va girar lentament i va veure a Joan been un got
d'aigua, va anar on es trobava i li va pegar una bascollà que li va
fer tirar tota l'aigua i tossir:
-Com tusques et mate.- Li va
xiuxiuejar Sofia a l'orella.
I Joan va fer el que va poder.
Van arribar a la porta i Clara va entrar. Tots van avançar pel
corredor. Després d'uns quants intents van arribar a l'habitació
correcta, em van obrir, i just quan anàvem a eixir ens veiem a Joan
pegant-li galtaetes poc fortes a Berne:
-Que fas??- Va
exclamar Sofia que era l'única que va poder respirar en aquell
moment- Que és el que no entens de què açò és una missió
secreta i no un joc, cap de nap?
Quan ja estàvem fora de
l'habitació dels pares, avançàrem pel corredor i arribàrem a la
porta de l'habitació dels bessons. Vaig entrar i quan ja estàvem
tots, Joan ens va preguntar:
-Per cert, que se suposa que anem
a furtar?
Cap de nosaltres ho sabíem, suposàvem que a l'
entrar ja sabríem el que furtar per a venjar-nos de tots els
problemes, discussions, i malestar que ens havien fet passar aquells
xiquets bessons.
-Que tal si els furtem...- Pau no va poder
acabar la frase perquè en aquell moment vam sentir la porta
principal obrint-se, però d'una forma estranya, no se sentia com si
l'estigueren obrint normal, no, sinó que pareixia que l'estigueren
forçant!-Qui s'arrima ha veure que és el que passa?-Va preguntar
Pau fent un pas enrere.
Tots nosaltres vam fer un pas enrere
menys Sofia i la meva germana:
-Us haguera de fer vergonya,
deixar a unes senyoretes indefenses!- Va dir Sofia agafant a Clara i
traient-la fora.
Van veure, (pel que ens van contar) que des
de fora de la casa estaven forçant la porta i que no tardarien molt
en entrar i que valia més que ens amagàrem o eixirem de ací
immediatament.
Vam
sentir que la porta s'obria bruscament i dues veus començaven a
barallar suaument:
-Que te dit de no fer soroll?- Exclamà la
veu número 1.
-Si ho hagueres fet tu açò t'haguera passat
el mateix!- Va replicar la veu número 2.
-Veus com a eixe no
li dius res i a mi sí? No em pareix correcte! Ix ahí fora i
explíca-li tot el que m'has explicat a mi.- Li va dir Joan a
Sofia.
Sofia li va contestar amb una altra bescollada.
-Vinga
va anem se'n!- Va dir la meva germana.
-No! Un moment! No
veieu que aquesta situació és perfecta per a nosaltres! Veureu, açò
és el que farem.-Ens va dir Pau.
Dit i fet, el pla que ens va
explicar Pau ens va parèixer perfecte, i el vam posar en marxa:
Vam
agafar tot el que ens agradava de l'habitació del bessons. Després
eixírem tots de la seva habitació, Sofia i Joan se n'anaren a la
porta principal per a tancar als lladres i totes les finestres que
pogueren, obstaculitzan-les amb pals. Mentrestant, Pau, Clara i jo,
carregàvem amb totes les coses robades i ens dirigíem a la meva
casa; allí vam pujar a la nostra habitació i observàrem el final
del nostre pla perfecte: com estava plantejat, ens havíem deixat la
finestra dels bessons oberta, i per tant, quan Sofia i Joan ja havien
acabat, anaren a la finestra dels bessons i deixaren la llum encesa.
Se'n eixiren corrent d'allí, no abans de tancar la finestra. Com Pau
havia calculat, van tindre sols cinc minuts per a eixir de
l'habitació i córrer tot el que pogueren fins a arribar a algun
matoll on amagar-se.
Tot
va eixir a la perfecció: els bessons s'alçaren, sentiren als
lladres i avisaren ls pares que cridaren a la policia, que va detenir
als lladres i no es va parar a escoltar als bessons, que deien que
era molt estrany que sols faltaren les seues coses i no les més
valuoses de la casa.
Així
que ens va eixir tot redó, però per als lladres els va eixir un
robatori molt poc elaborat!;)
Mar
Masià 1r ESO D
