Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de gener del 2017

POESIA EN LA BIBLIOTECA (DIMECRES)



VIAJE AL CENTRO DE LA TIERRA


Era como un cazo de leche
tibia
tu piel anoche
bajo la piel de mis dedos
que buscaban
nada más 
y nada menos
atravesar tu carne de oblea
para tocar ese silencio
que escondes celosamente
en tus cámaras acorazadas
custodiadas por tanques
y alambradas
que ni tú misma te atreves a cruzar
si no es diciembre.

Busqué a tientas una hendidura,
una branquia escondida
en la pared de tu espalda
aprovechando que lamías
el esqueleto de un sueño
y ronroneabas muy despacio
como un motor bebido.

Pero como no encontré la entrada
porque la oscuridad taponaba tus heridas
saqué mis uñas de acero toledano
para hacerte un corte en la piel
-preciso, conciso, suficiente-
por el que colar mi mano
como si descorriese un velo.

Quizá sentiste que te merodeaba
no sé
o notaste el frío de la navaja
porque te abriste como una concha
invitándome a pasar y entré
buscando ese silencio que escondes
bajo el ruido de tus huesos
y volviste a cerrar tu cuerpo
como las tapas de un libro
dejando mi brazo dentro
donde sigue desde entonces
acariciando a ciegas
con los dedos
lo que creo que es 
el centro del universo.

Javier Gallego (El grito en el cielo)

dimarts, 14 de juny del 2016

ARXIU AUDIOVISUAL DE GRANS POETES

Hi ha llocs web poètics que ens són molt útils per a difondre la poesia, aixi que ens agrada enlairar-los. Doneu-li una llarga ullada a Red de Poetas i al seu arxiu audiovisual. trobarem un grapat de vídeos de poetes i poetesses recitant les seues obres. L'ACEC -Associació Col·legial d'Escriptors Catalans- és l'rganització responsable de la web (aprofitem per donar-los l'enohorabona per aquest projecte).
Podem fer una recerca:
                        -Per ordre alfabètic
                        -Per idioma
Us fiquem un tastet del que podeu trobar:
 
 
 
 

 
 

dimecres, 6 d’abril del 2016

L'UNIVERS POÈTIC DE MIQUEL MARTÍ I POL

Ens encanta comunicar-vos notícies com aquesta: s'ha realitzat una app per a xiquetes i xiquets sobre l'obra i la poesia de Miquel Martí i Pol. Sabíem que s'estava creant i ho vàrem comentar en un altre post, però ara ja està ací.
Aprofitar les aplicacions mòbils per enlairar la poesia entre els infants està genial, superxulo. Així que volem donar-los públicament l'enhorabona als creadors per l'originalitat de l'app, l'acurada selecció dels poemes i per a apropar el meravellós món poètic de Miquel Martí i Pol als menuts. Això si que es mereix un fort aplaudiment.
L’univers poètic de Miquel Martí i Pol, és una aplicació per a tauletes, mòbils i pissarres digitals (punxeu damunt de l'enllaç que us porta a la web de Martí i Pol on se la podeu descarregar gratuïtament). Iniciatives com aquestes són les que fan d'internet un llogaret interessant per a compartir la poesia, adults i xiquets.

dilluns, 21 de març del 2016

ÉS EL DIA DE LA POESIA




Ja ha aplegat el gran dia, la festa de la poesia. Nosaltres ho volem celebrar compartint molta poesia amb vosaltres, deixant volar els versos, obrint les flors amb ritme, omplint de colors les paraules.  
Poemes, versos per tot arreu... tot per a un dia especial, el Dia de la Poesia.

ÉS UN POEMA
(Isabel Barriel)


Com una alenada d'aire fresc,
com els esquitxos del mar, 
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel...
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se'ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s'expandeix.
S'escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món, que gira i alhora s'estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D'una nit que venera milers d'estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d'hivern.
Del desig que s'escola un dia pels forats del temps.

divendres, 11 de març del 2016

NO TEMAS

 NO TEMAS 

(BEGOÑA VICENS)

 

No te quieres arrastrar como

la serpiente en la carretera.

 

Quieres llamar a los pájaros

o convertirte en uno de ellos.

 

Y no sabes que el sol te busca

y no te quema

y te alumbra la piel

y te renueva la vida.

 

No tengas miedo a la plata

de las estrellas

ni a las hierbas adolescentes

que te seducen desde la era.

dimarts, 8 de març del 2016

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Fem festa! Hui celebrem el Dia de la Dona Treballadora...
i demà, i passat demà, i a l'altre, i a l'altre... cada dia.
 
Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por. 
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers. 
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà. 
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

dilluns, 7 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA NATURALESA. UN POEMA PER CELEBRAR-HO


 Som terra, som natura, brollen les flos pel nostre cos. 

  

Com demanaria    (Joan Josep Roca)


                                                               Com demanaria,

                                                               al vell ametller,

                                                               que vingués, també,

                                                               a la nova festa,

                                                               primavera enceta

                                                               aquest ball primer

                                                               enmig la tempesta,

                                                               el núvol comenta:

                                                                Ha estat un plaer!

                                                                Com demanaria, 

                                                                des del vell cloquer,

                                                                sentir l'oreneta

                                                                en tornar al recer

                                                                de la casa meva

                                                                demanant un vent

                                                                sense massa fressa.

dijous, 3 de març del 2016

INVITACIÓN A LEER POESÍA


Aquí  teneis como ejemplo e inspiración, algunos poemas que podeis (podemos) poner en ación:

Para empezar el dia queriendo. DESAYUNO de Luis Alberto de Cuenca.

Para dejarlos (a jefes, ministros y parejas) YA NO  de Idea Vilariño.

Para superar la solemnidad de los tontos NICANOR PARRA.

Para los que piensen y sienten LOS PERROS ROMÁNTICOS de Roberto Bolaño.

Para resistentes ("Estamos en derrota, nunca en doma") LO QUE NO ES SUEÑO de Claudio Rodríguez.

Para envejecer. "Que la vida iba en serio..." JAIME GIL DE BIEDMA.

Para los que (las/los) quieren libres. AGUSTÍN GARCÍA CALVO.

El imprescindible ME BASTA ASÍ. Ángel González. Que también dice esto
"..cuando no tengas nada dame una esquina de tu boca/ cuando no sepas qué hacer vente conmigo/ pero luego no digas que no sabes lo que haces".

El sabio Borges, al que le duele una mujer en todo el cuerpo. EL AMENAZADO.



dimecres, 2 de març del 2016

PARAULES A LA BIBLIOTECA


Demà dijous dia 3, iniciem una aventura literària que consisteix en llegir en veu alta  textos, tant poètics com de prosa que ens agraden. Es diu:

                    "PARAULES A LA BIBLIOTECA".

Si vols participar llegint, o bé escoltar i col.laborar creant un petit espai literàri, vine a la Biblioteca a les 12,55 fins les 13,15.
Esteu convidats!!!!!

dilluns, 22 de febrer del 2016

Aviones de papel.


Lancé un avión de papel con un último suspiro de libertad,

Quizás ahora me encuentres bailando

Entre los versos del más grande Carnaval.

dimecres, 17 de febrer del 2016

DITES POPULARS I REFRANYS

Amb el fred que fa cal escalfar ben bé el cos i una de les millors maneres de fer-ho és menjant una sopa o un caldo ben calent i sabrós. Podem ficar-se a la cuina i entre cassoles fer un bon brou: de peix, de carn, de verdures, de llegums, de... Encenem el foc i deixem que lentament es cuine. Després uns fideus o unes torrades de pa i... tots a taula, a menjar!
Mentre anem preparant els ingredients i els utensilis, què tal si recuperem uns quants refranys sobre aquest riquíssim plat?
  
Beu brou i viuràs prou
Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Beure un afront com una sopa de llet
Bon convent, si donen sopa
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina torna la vida
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de la taverna no beveu
Brou de partera, gallina sencera
Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
Brou rescalfat, pel dimoni
Brou sense greix amb escreix
Caldo i casament, en calent
Caldo massa calent, caldo dolent
Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
Caldo rescalfat, pel dimoni
Caldo rescalfat, pel gat
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjada
Escudella reposada fa més llarga la dinada
Escudella reposada, la millor menjada
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense patata, com boda sense ballada
Escudella sense porc no val molt ni poc
 

dilluns, 8 de febrer del 2016

1. DESPERTAR.

Esta noche el cielo me abraza,

bajo un sendero de estrellas fugaces

como si todo un universo se despertara dentro de mí.

Esta noche el cielo me abraza,

mueren cientos de galaxias con cada exhalación

mientras que otras cien vuelven a renacer en cada inhalación.


Esta noche el cielo me abraza,

en mis pupilas un tornado de explosiones

y mis ojos del color de un horizonte interestelar.


Esta noche la luna me abraza,

recordándome que en esta oscuridad me siento como en casa.

dimarts, 31 de març del 2015

A MAMÁ


La lágrima que muestra el sollozo oculto,
La sonrisa que enmascara el verdadero luto,
Aquello que deseamos pero no obtenemos,
El dolor angustiante por el cual perecemos.

Injusta vida, que nos engaña y cambia,
Cada invierno nos enfría más el alma,
Destino endiablado, atrapa nuestros sueños,
Ahorca los grandes, ahoga los pequeños.

Más, ¿vale la pena vivir?
La muerte es dulce, ¿por qué insistir?
Cada respiro es duro, porque en
el camino nada es seguro.

Pero de la vida diré a favor,
Que es bella si hay amor,
A pesar de su complejidad,
Él da la verdadera felicidad.

Aferrarte a cada destello debes,
Pues la luz es débil, pero el deseo
De vivir es fuerte, si no
Lo escuchas, se queda inerte.

La esperanza nunca pierdas,
Confía en mí, mientras a
La vida otra vez te aferras,
Encuéntrala, sincérate, ya no te mientas.

Linda mariposa siempre fuiste,
Ahora te ocultas tras la seda,
Sal de donde una vez surgiste,
Despierta los ojos, corta la tela.

De tu querida, querida hija,
Día y noche vigilo tus pasos,
Velando sofocada por ti,
Buscando el rasguño que te duele al sentir.

Pero no llores, no llores mamá,
Pues tu recompensa llegará,
A nadie cambiaría por ti,
Pues tú mamá, me enseñaste a vivir.

dimarts, 24 de març del 2015

Dona alada

Vaig notar als teus ulls
Que vivies en la polaritat
I que els teus llavis negaven
Allò que tots havíem vist:
El teu desig ferm de volar
Aquell matí, però
No podies amagar-les més
Sota aquella samarreta estreta:
T’havien crescut les ales!
Eren d’un blanc espectacular!
I també he vist, en moure't,
que camines diferent, més lleugera
Quasi musical, com a botets
Ets una dona alada, ho sabies?
Una fada de la nit!
També se’t nota a l’iris
Què és allò que cerques:
vols anar-hi més enllà
del fet de demanar i subsistir
oblidar que fins ara
només t'havies resignat
Fada alada, dona voladora
Creuaràs mars de sal i plàncton
Buscant-ne -ara si- un lloc nou?
Ensordidores i ascendents
elles es mouen i reclamen
Empeny amb força els peus
Que encara trepitgen la terra
Hi veuràs les arrels, ben fondes
I des d’aqueix lloc, fent un bot
L'ascensió!

dimarts, 17 de març del 2015

Pedazos y cenizas

Cuando llueves por fuera
y te quemas por dentro
tener los pies en la tierra
es tan solo otra manera de ahogarte

Cuando la peor pena de muerte
es morirse de la pena.
las cadenas y condenas
están hechas de malas decisiones

Cuando no hay fin
que justifique tus miedos
la pequeña gran diferencia
entre que te pase y te pese algo
es que, a lo mejor, esa presión en el pecho
no es tristeza,
sino tu niño interior
pidiendo salir para darte un abrazo
en esos días grises
de humo atrapado,
condensado en el techo,
en el pecho,
en el estrecho trecho
entre cabeza, corazón y ese último cigarro
que te hace comprender
que no hace falta ser de cristal para quebrarse.
ni de madera para quemarse.
que, al final, resultamos ser todos lo mismo:
Pedazos y cenizas.

divendres, 13 de març del 2015

SOBRE TU VIDA EN CUATRO ACTOS Y UN FINAL CERRADO


He visto tu odio,
sollozando y escribiendo en la pared,
con sus ojos rojos me ha mirado.
He visto tu odio.

He visto tu risa,
Comiendo tus vísceras calientes,
Sus blancas dientes me han sonreído.
He visto tu risa.

He visto tu afecto,
pateándote el roto costado,
palabras furiosas me ha arrojado.
He visto tu afecto.

He visto tus lágrimas,
quemando tu cuerpo troceado,
su estridente voz me ha enloquecido.
He visto tus lágrimas.

También te he visto a ti,
huyendo despavorido de ellos
y por ellos has sido alcanzado.

He visto tu muerte.

dijous, 5 de març del 2015

Allò que somniem i se’ns escapa

De les brutes sabates vull,
La menuda pedra encaixada,
Les soles gastades als camins
L’herba que mai trepitjares.

De les butxaques d’un viatger,
El gra d’arena, la
 seua brúixola,
El mapa d’allà -d’on es va perdre-
el polsim caigut dels seus deserts

De les nits fosques demanaria,
l’olor de llenya que crema a casa,
La copa de vi, les eternes converses
Trencar els silencis; poder respirar

De tu saps ben bé que vull,
T’ho vaig dir un dia, amb una mirada
El tacte dels dits, confondre el vellut
Tancar bé els ulls, menjar-nos el temps
I després, solament, oblidar

De la mar no en vull res
Ni de les muntanyes nevades
Del pas dels anys, les estacions pendents
Aturar-me allà on hi és sempre estiu

De la música, i dels llibres,
d'escriure’t poesia,
Ho
 espere tot, i s’espera tant
I després en acabar, el buit
A les fosques de la nit, no res

Perquè és allà, quan estem sols
Que ho veiem tot i mesurem la calma
Fins que, de cansament, les parpelles
ja no ens deixen demanar.


I somniem aleshores
Que res ens falta:
Ni els versos rebutjats, ni el tou en la duresa.
Fem dels anhels un fil,
Teixim i desfem la tela

La memòria del viatger,
el sostre alt d’una llar vella
El teu cos vorejant el meu
O la neu blanca a la ribera
 

Allò que tots voldríem tenir
Allò que evocant-ho, s’escapa
Com fa la bellesa a les històries
Que cada dia ens anem contant

dimecres, 4 de març del 2015

Retroalimentació

Preguntant-me un perque, intentant deixar sortir el que hi ha dins
Tot el que ens quedava s’ha buidat de res, de sed, de fam que mai vam sàciar. És trist, se’ns va morir l’amor de fam, de sed, de tant de buit, de no gastar-lo.
Tot va quedar ple de pols, pols damunt d’altres capes de pols, com embrutar sobre brut, com clavar el dit dins la llaga, com tirar-li sal al tall, com alinear les ferides amb vinagre. Fins que arribe el moment de correr, fins que les cames tremolen, fins que m’ofegue, fins que ja no puga retrcedir, fins que siga lo suficientment tart com per a no poder mirar enrere.
Com per a no poder sortir d’este bucle que has format amb tota la tinta que desprens, donant-me vida i de vegades llevant-me-la, ensenyant-te cada cicatriu, escrivint damunt de les ferides, contant-me tot el que pense, escoltar tots els meus pensaments, tindre la capacitat de plenar un full blanc amb tota la buidor que tinc dins.
Contar-li a un troç de plàstic amb una especie de liquid dins la meua vida és una de les coses que més mal m’han fet, el que més m’ha trencat per dins, el que m’ha plenat de poesia.
A cada lletra mor un troç de mi i naix prosa en qualsevol altres mans, qualsevol altres ulls, qualsevol altre boli on donar vida, com la que tu, troç de plàstic amb tinta, em dones ami.
Tota la tinta em fa retroalimentar-me dels meus errors, els ulls del cor es lleven les ulleres i miren més enllà del que em lleves, torne a escriure per pura inèrcia amb estos dits que cada cop tinc menys clar per a que serveixen. Arribant al punt de crear amb ells més poesía per a mi, que plaer per al cervell, amb tu, amb el teu plàstic, amb la teua fastigosa tinta negra que se’m queda gravada dins del múscul punxegut amb tres lletres.
Tota la tinta em provoca glopades de paraules plenes de ràbia, plenes de troços de plastic que m’has fet tragar a la força, i que jo rep amb tot l’amor que he sabut rebre de la poesía.

dijous, 8 de setembre del 2011

Micropoesía amb Ajo

Una micropoesía de Ajo Micropoetisa per començar el curs lector!

Desordenando la felicidad me encontré con la vida.