Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris microrelat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris microrelat. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de maig del 2016

MICRORRELATOS PARA AMANTES DE LO BREVE




¿Me acompañáis en este breve (y a la vez profundo) viaje literario a través de los siguientes microrrelatos para amantes de lo breve?


El dinosaurio, de Augusto Monterroso
Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.

Calidad y Cantidad , de Alejandro Jodorowsky
No se enamoró de ella, sino de su sombra. La iba a visitar al alba, cuando su amada era más larga

Un sueño, de Jose Luis Borges
En un desierto lugar del Irán hay una no muy alta torre de piedra, sin puerta ni ventana. En la única habitación (cuyo piso es de tierra y que tiene la forma de círculo) hay una mesa de maderas y un banco. En esa celda circular, un hombre que se parece a mi escribe en caracteres que no comprendo un largo poema sobre un hombre que en otra celda circular escribe un poema sobre un hombre que en otra celda circular…El proceso no tiene fin y nadie podrá leer lo que los prisioneros escriben.

Amor 77, de Julio Cortázar
Y después de hacer todo lo que hacen se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se visten, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son.

La carta, de Luis Mateo Díez
 Todas las mañanas llego a la oficina, me siento, enciendo la lámpara, abro el portafolios y, antes de comenzar la tarea diaria, escribo una línea en la larga carta donde, desde hace catorce años, explico minuciosamente las razones de mi suicidio. 

Toque de queda, de Omar Lara
 —Quédate, le dije.
                                                                     Y la toqué

Cubo y pala, de Carmela Greciet
Con los soles de finales de marzo mamá se animó a bajar de los altillos las maletas con ropa de verano. Sacó camisetas, gorras, shorts, sandalias…, y aferrado a su cubo y su pala, también sacó a mi hermano pequeño, Jaime, que se nos había olvidado.
Llovió todo abril y todo mayo.

Fantasma, de Patricia Esteban Erlés
El hombre que amé se ha convertido en fantasma. Me gusta ponerle mucho suavizante, plancharlo al vapor y usarlo como sábana bajera las noches que tengo una cita prometedora.

Bon cap de setmana a tots!!!!

dimarts, 3 de maig del 2016

EL CLAM DE LA BATALLA


Hui els voltors volen baix i descriuen cercles quasi arran de terra. Saben que allà on la sang ha sigut vessada una volta tornarà a esguitar el terra, i les mandíbules dels moribunds acabarant jaient inerts mossegant pols a la vora del camí.
Hui és el dia indicat, l’oratge és propici, l’hora de la batalla ha sigut establerta, i ara les mares són a casa pregant per ses filles i fills.
Previ al clam de la batalla, regna el silenci i en l’encara desordenat batalló es busquen entre sí les mans amigues, fluïx inevitable la complicitat: ‘Molta sort’ ‘Ànim’, se sent ací i allà. I les expressions de pesar són acallades per la majoria i convertides ràpidament en optimisme i força.
El rellotge ja quasi marca l’hora assenyalada, s’hi veu a l’enemic lluny en l’horitzó. No són molts, però són més forts, tots ho saben.
La tropa enemiga arriba. Un d’ells, el pitjor, el més temut; dóna un pas endavant, vehement, i amb veu greu sentència:
- Cognoms de la A a la H, aula 012



Guanyador microrelats ETSII

dilluns, 14 de març del 2016

El bolígraf



El bolígraf

Ha despertat un nou dia, i amb l’olor del café el bolígraf comença la seua dansa pel blanc full, com si d’una patinadora sobre una pista de gel es tractara, realitzant gentils maniobres amb l’objectiu de deixar el públic bocabadat.
Però, en aquesta ocasió el treball del bolígraf és diferent, darrere dels seus ràpids moviments que deixen un rastre de tinta blava que ha narrat mil i una històries en països llunyans i aventures fantàstiques amb dracs i bruixes, hui està acabant uns versos d’un poema anomenat Estimada Julieta. I a mesura que avança sobre el paper s’adona que la seua tinta cada vegada és menys visible, però a poc a poc acaba la seua faena, com la patinadora quan veu que el gel es desfà perquè naix una nova primavera. Així, doncs, el poema s’acaba, i dibuixa el punt i final, que també ho és per a ell mateix, almenys, espera que a Julieta li agraden aquests versos que ha escrit amb tanta tendresa.

Sandra Navarro