L'últim mono

Lluís Maria Todó

Club Editor, 2015

El narrador d'aquesta novel·la és en primer lloc un pare que es pregunta d'on ve l'atracció del seu fill per l'heroïna. És també un traductor d'ofici que s'ha passat la vida interpretant el que escriuen els altres. Al cap de deu anys de l'últim mono del seu fill, la mare li telefona per anunciar la recaiguda. Comença un període de convivència familiar que obliga el traductor a interpretar i comprendre els fets.

D'aquesta meditació sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna: l'individualisme, les separacions, els canvis d'orientació sexual i com un fill obedient se sent fascinat per l'abisme.

Personalment, m'ha semblat un llibre molt interessant pels temes que el autor ha tractat, ja que són molt actuals. Al llibre, el protagonista ens presenta una gran reflexió sobre la família, les relacions sexuals i socials, com també sobre el seu treball de traducció. Es qüestiona a més, l'educació dels fills. El protagonista se sent culpable per l'addicció del seu fill a les drogues i intenta a partir d'això, retrocedir fins a la seva joventut per trobar-hi els possibles errors. Es així com van apareixent el tema de la família i de la separació i com una família pot seguir unida encara que cadascú visca en diferents llocs.

El fet que el llibre s'enfoque més en la vida del pare i no en la en la del fill (com tothom es pensa en un primer instant) és un factor que m'ha agradat. A través dels pensaments del pare descobreixes un altre tema fonamental en la història: la seua feina com a traductor, que reflecteix l'estima pel seu treball. Un altre eix important en què es mou la història és les relacions socials i els canvis en l'orientació sexual. Hi trobem tota mena de famílies com la monoparental, la d'una parella de homosexuals, la relació entre una parella separada i les relacions entre adolescents. És un llibre molt ben escrit, molt complet i amb temes interessants i actuals, a l'abast de tothom.

Alba Seguí Pérez

La trampa del desig

El llibre “La Trampa del desig”, d´Urbà Lozano i guanyador del premi de novel·la Ciutat d´Alzira, narra alhora històries de multiplicitat de personatges, que apareixen independents, però que al final de la novel·la estan relacionats. Totes aquestes històries s´assenten i tenen com a elements principals el desig, ja siga sexual, econòmic, de venjança, etc. 

La novel·la, encara que al principi m´ha paregut un tant embolicada perquè parlava alhora d´històries molt distintes, finalment, una vegada tots els personatges queden relacionats, m´ha sorprès molt. 

A la novel·la hi ha gran quantitat de moments interessants, però destacaria aquell on dos dels personatges principals disputen una partida d´escacs, amb un clar valor simbòlic. Quant a la història de la novel·la, es mostra molt clarament que la força del desig, bé sexual, bé econòmic, o de venjança, és el que mou l´acció de tots els personatges. Aquest fet fa pensar que encara que siguem animals racionals, no deixem de ser animals, perquè caiem presos dels instints més bàsics quan el desig és més fort que la capacitat racional. 

També resulta entretingut tractar d´esbrinar la relació entre els personatges a mesura que avança la novel·la, però cal dir que al final es descobreix que res és com s´espera. A més m´ha resultat interessant la mena de retrat que fa de la societat durant la guerra i la postguerra, una societat dirigida per persones riques i influents, capaces de fer tot tipus d´aberracions i injustícies, protegides per la seua força en la societat. Finalment, la novel·la dóna lloc a la reflexió sobre les relacions socials, ja que fa veure que la cara que donen les persones cap a l´exterior no correspon amb qui són realment, perquè per molt bonica i refinada que puga ser la façana, aquesta no mostra l´interior de l'edifici. 

Pau Collado Chazarra