Microrrelatos.

He aquí algunos de los microrrelatos que más me han gustado, sacados todos ellos de redes sociales.

•  Se debatía entre avanzar para alimentar la curiosidad y retroceder para no arruinar la fantasía.

•  Cuando el príncipe llegó al castillo, el ciento dio un giro inesperado: el dragón le pidió que le liberara de la princesa.

•  No le hizo falta volver a deshojar una margarita, sabía que no la quería.

•  Algún día te lloverán encima todas mis lágrimas. Y será entonces cuando recordarás que siempre, había un paraguas en mi cama.

•  Mis miedos, te temen. Porque cuando apareces, desaparecen.

•  Nada abarca más espacio que tu ausencia, le escribió él.

• Los árboles se hartaron de nosotros y comenzaron a incendiar ciudades.

•  Abrió el libro y emprendió la fuga.

•  Sus ideas eran tan sensatas que parecían una locura.

•  Con los cielos nublados, las sombras juegan a amarse en su día libre.

•  -Cómo no echarte de menos -suspiró- si acariciarte era rozar la eternidad. Y puso su flor favorita sobre la lápida.

El sol i la lluna

EL SOL I LA LLUNA

Ja fa moltíssims anys que veiem que el Sol i la Lluna no es poden veure, serà que no se soporten?

Si ens trasladem just després de l'existència del dinosaures, sabrem que el Sol i la Lluna no eren una estrela i un satèl·lit, no; eren dos joves enamorats que es volien molt. Al xic li deien Soldan i a la xica Llunauda. Els dos no se separaren mai, fins que tingueren dos bessons: Dialr i Nitan, els dos eren valents, Dialr era igual que Soldan i Nitan igual que Llunauda. Llunauda va morir al part i Soldan que no ho va poder soportar, abandonà els nens a un bruixot i es matà. Els nens al fer-se grans i saber-ho tot, li demanaren al bruixot que volien veure als seus pares, el bruixot els ho concedí, però sols podien veure cada u a un pare.

Dialr de dia veia el Sol, que el bruixot havia posat al cel en memòria de Soldan i Nitan veia la Lluna per la nit i es deia així en memòria de Llunauda. I sols als eclipses Soldan, Llunauda, Dialr i Nitan poden estar junts.

Mar Masià

1r ESO

La vida d'un caragol

LA VIDA D'UN CARAGOL

El caragol tot el dia observa al sol i s'arrossega pel sòl, asoma el ulls, i diu que ol a perfums. L'únic que fa es mirar al sol i arrossegar-se, a voltes es posen a dormir i són espongosos, li agraden escalar i a voltes es maten. La vida del caragol es molt lenta com el sabor d'un xicle de menta, els ulls del caragol son com un girasol, perquè quan s'amaga el sol, els ulls del caragol també. Així és una vida d'un caragol, molt lenta i molt escaladona.

ALONSO SÁNCHEZ LINARES  

1er ESO

LA VIDA D’UNA FORMIGA

            Comencen set larvades innocents, coneixen més formigues, més o menys com els humans, excepte per  dues diferències: podem veure al nostre entorn, nosaltres dormim i elles no. Serà per això pel que no duren molt amb vida, o perquè al no poder dormir i estar treballant tant dur, es cansen, es desorienten i acaben esclafades per algú?

En tot cas la vida d’una formiga...és curta...

Paula Rico 1r ESO B

Mercedes Alculla Ruiz

Havia una vegada en un poble anomenat Bonat vivia una dona anomenada Mercedes Alculla Ruiz i tenia trenta anys. Mercedes era una dona treballadora del camp, s´alçava a les cinc per a les sis anar al camp i tornava de nit. Un dia l’alcalde del poble va anar a casa de Mercedes i li va dir que li havia de donar els diners que li va prestar. Mercedes no tenia diners  i li ho va dir, l’alcalde que es deia Pedro li va dir que si no li pagava moriria i, si no volia morir hauria de casar-se amb ell. Mercedes com no volia morir es va casar amb ell, va abandonar el camp i la dura vida. La vida de Mercedes va ser un fàstic, va viure amb privilegis però sense amor.

NATALIA MASERO RUIZ 1r ESO B

AL·LUCINACIONS

Corria i corria sense parar però no en lliurava d’aquella bèstia repugnant de procedència desconeguda.

A part de la por evident i la sorpresa, em sorprengué encara més la gent, en mirava sorpresa com si d’un tronat es tractara.

Involuntàriament vaig arribar a la porta de l’hospital, i allí uns metges que s’estaven fumant un cigarret, al vorem tant nerviós, en ficaren a una saleta i crec que em feren unes quantes anàlisis i després, quan jo em trobava millor en digueren que havia sofrit al·lucinacions per haver consumit alguna cosa caducada.

De sobte, a la ràdio es va sentir la veu del president del govern dient que Espanya estava millorant econòmicament ...

Xavi Agulló Máñez 1r ESO B

NO ISQUES DESPRÉS DE PLOURE

      Per fi! Va acabar de ploure i el cuc va pensar que eixiria a berenar unes quantes fulles. Quin bon dia fa! -va pensar el cuc- . El cuc va pujar a un arbre. Estava menjant una fulla de morera, quan de sobte va aparéixer un pardal. El pardal el va agafar i se’l va emportar al seu niu. Quan el cuc va arribar al niu va vore els pardalets dels nius i va pensar que com cridaven era una presó. Va arribar al niu, el pardal el va soltar i… el cuc va caure a terra. I per si de cas tornava a agafar-lo va fer una casa. I no va tornar a eixir després de ploure.

Daniel Segovia 1r ESO A

Qui guarda sempre té

A l’any 2013 un xiquet nasqué l’últim dia de l’any raó per la qual li donaren a la seua família un milió d’euros. Aquesta es va comprar tota classe de luxes :una mansió,un BMV,etc. Al cap d’un temps a la família encara li quedaven uns dos-cents mil euros.

Però la crisi s’apodera de l’home de la família, un famós empresari, deixant-lo sense mercat per a vendre. Com tenien una hipoteca els seus diners es reduïren en un moment a 100.000 euros.

En un any, a causa del deute, es quedaren sense diners al comte bancari, subsistint només del  sou de la mare, una dissenyadora amb molt de prestigi.

Però la crisi s’encebà amb el treball deixant a la mare sense clients i quedant-se també a l’atur.

Al no poder pagar el deute, el banc es retirà la mansió havent-se d’anar a viure al carrer.

Abans de guanyar el milió d’euros tenien una casa unifamiliar completament pagada ,i amb uns estalvis considerables al banc.

Fran Leva Jiménez 1r ESO A

Records

El moment que més em va agradar va ser en el viatge a Barcelona, que molt bé m’ho vaig passar.

El dia que més em va agradar va ser quan vaig tornar a veure als meus companys al setembre.

Les hores que més em van agradar van ser quan vaig passejar amb les meues gosses.

Els minuts que més em van agradar van ser quan tota la meua família i jo, destapavem els regals.

Els segons que més em van agradar van ser quan vaig començar a escriure aquest microrelat.

Les mil·lèsimes de segon que més em van agradar, han sigut tota la meua vida i tot el que he viscut.

Elena Reig Moncho 1r ESO B

A 25 de Desembre

Per fi havia arribat Nadal. Aquell trimestre havia treballat de valent, deures, anglés, futbol, exàmens…Durant l’últim mes anava ratllant cada dia que passava i que, per tant, anava acostant-me cada vegada més al meu desig: que arribaren les vacances de Nadal.

Hui és 25 de desembre, ja és Nadal. I jo tinc 39ºC de calentura, una bronquitis ben forta i un esquinç que m’he fet anant a cal metge.

FUM FUM FUM!!!!!

Francesc Bodí Garcia 1r B