NO ISQUES DESPRÉS DE PLOURE

      Per fi! Va acabar de ploure i el cuc va pensar que eixiria a berenar unes quantes fulles. Quin bon dia fa! -va pensar el cuc- . El cuc va pujar a un arbre. Estava menjant una fulla de morera, quan de sobte va aparéixer un pardal. El pardal el va agafar i se’l va emportar al seu niu. Quan el cuc va arribar al niu va vore els pardalets dels nius i va pensar que com cridaven era una presó. Va arribar al niu, el pardal el va soltar i… el cuc va caure a terra. I per si de cas tornava a agafar-lo va fer una casa. I no va tornar a eixir després de ploure.

Daniel Segovia 1r ESO A

Qui guarda sempre té

A l’any 2013 un xiquet nasqué l’últim dia de l’any raó per la qual li donaren a la seua família un milió d’euros. Aquesta es va comprar tota classe de luxes :una mansió,un BMV,etc. Al cap d’un temps a la família encara li quedaven uns dos-cents mil euros.

Però la crisi s’apodera de l’home de la família, un famós empresari, deixant-lo sense mercat per a vendre. Com tenien una hipoteca els seus diners es reduïren en un moment a 100.000 euros.

En un any, a causa del deute, es quedaren sense diners al comte bancari, subsistint només del  sou de la mare, una dissenyadora amb molt de prestigi.

Però la crisi s’encebà amb el treball deixant a la mare sense clients i quedant-se també a l’atur.

Al no poder pagar el deute, el banc es retirà la mansió havent-se d’anar a viure al carrer.

Abans de guanyar el milió d’euros tenien una casa unifamiliar completament pagada ,i amb uns estalvis considerables al banc.

Fran Leva Jiménez 1r ESO A

Records

El moment que més em va agradar va ser en el viatge a Barcelona, que molt bé m’ho vaig passar.

El dia que més em va agradar va ser quan vaig tornar a veure als meus companys al setembre.

Les hores que més em van agradar van ser quan vaig passejar amb les meues gosses.

Els minuts que més em van agradar van ser quan tota la meua família i jo, destapavem els regals.

Els segons que més em van agradar van ser quan vaig començar a escriure aquest microrelat.

Les mil·lèsimes de segon que més em van agradar, han sigut tota la meua vida i tot el que he viscut.

Elena Reig Moncho 1r ESO B

A 25 de Desembre

Per fi havia arribat Nadal. Aquell trimestre havia treballat de valent, deures, anglés, futbol, exàmens…Durant l’últim mes anava ratllant cada dia que passava i que, per tant, anava acostant-me cada vegada més al meu desig: que arribaren les vacances de Nadal.

Hui és 25 de desembre, ja és Nadal. I jo tinc 39ºC de calentura, una bronquitis ben forta i un esquinç que m’he fet anant a cal metge.

FUM FUM FUM!!!!!

Francesc Bodí Garcia 1r B

TERTÚLIA LITERÀRIA

La propera Tertúlia Literària es farà el tretze de novembre, per a parlar del llibre "Tretze dies de Novembre" de Javier Pérez Vaquer, i també de "La mujer que vivió un año en la cama" de Sue Townsend.
Ja llegim a parelles!

Halloween

Aquest el resum en forma de video noticia que ens ha preparat Pàgina66 sobre els actes de halloween al centre i a la biblioteca. Xé qué por!

LA MUJER QUE VIVIÓ UN AÑO EN LA CAMA

Hola companys lectors.
Ací teniu el títol i reseña de la propera lectura que farem, en la "Tertúlia Literària". Es tracta d'un llibre amb temàtica diferent de l'anterior, però sobretot
amb un tema que de segur ens convidarà a participar.
Podeu trobar-lo tant en castellà com en valencià.

El día en que sus hijos, unos gemelos superdotados, se marchan a la universidad, Eva cruza la puerta de su casa y se mete en la cama en pleno día. No está enferma. No está cansada. Y, desde luego, no tiene una aventura. Simplemente, ha llegado el momento de decir basta. Una novela delirante y profunda sobre lo que sucede cu ando alguien deja de ser lo que los demás desean que sea. Una sátira brillante sobre la familia y la sociedad modernas

Els peixos no tanquen els ulls. Erri De luca

Erri de Luca és una dels veus destacades de la literatura italiana. Als 39 anys va publicar la primera novel·la després  d’una vida com activista polític i obrer realitzant diverses feines.
La  consagració de la seva literatura arribaria amb la novel·la Tu, meu.
Ex militant revolucionari de l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua o ex obrer de Fiat, Erri de Luca va trigar en publicar la seva primera novel·la. No va ser fins als trenta nou anys quan va publicar  ‘Non ora, non qui’ Ara no, aquí no’ on evocada la seva infantessa a Nàpols.  Deu anys després arribaria  Tu, meu, que es va convertir en un èxit comercial que li va permetre dedicar-se exclusivament a la literatura.
A ‘Els peixos no tanquen els ulls’/ Los peces no cierran los ojos  (Bromera/Seix Barral), Erri de Luca ens ofereix un nou capítol autobiogràfic amb una gran  càrrega poètica en els seus text.
Els peixos no tanquen els ulls’  veurem com un nen de 10 anys comença a forjar el seu ideal de justicia.

A través de l’escriptura m’acosto al nen que era fa cinquanta anys, per a un jubileu privat meu. Fins ara els deu anys no m’havien fet escriure. És una edat que no té l’abarrotament interior de la infantesa ni la descoberta física del cos adolescent. Als deu s’està dins d’una closca que conté totes les formes futures.
Mires a fora com un presumpte adult però encongit en unes sabates petites. Continua la definició de nen, per culpa de la veu i de les joguines en desús, però que continues guardant.

Els records quan quan estiuejava al poble d’Ischia, al nord del golf de Nàpols, amb la seva mare i les lectures al costat del mar només interrompudes amb algun bany.
La pesca, la relació amb d’altres nens de la seva edat i la trobada amb una noia, que li descobrirà  la importància de les paraules amor i justicia marquen el ritme de la novel·la Elspeixos no tanquen els ulls’.  L’escriptor italià també ens ofereix un repàs dels grans esdeveniments del segle XX comla Segona GuerraMundial, el  maig del 68, o les guerres a Àfrica i Bosnia.