dilluns, 8 de febrer del 2016

1. DESPERTAR.

Esta noche el cielo me abraza,

bajo un sendero de estrellas fugaces

como si todo un universo se despertara dentro de mí.

Esta noche el cielo me abraza,

mueren cientos de galaxias con cada exhalación

mientras que otras cien vuelven a renacer en cada inhalación.


Esta noche el cielo me abraza,

en mis pupilas un tornado de explosiones

y mis ojos del color de un horizonte interestelar.


Esta noche la luna me abraza,

recordándome que en esta oscuridad me siento como en casa.

dissabte, 6 de febrer del 2016

PELÍCULAS NOMINADAS AL OSCAR 2016 BASADAS EN LIBROS

Como cada año, la industria de Hollywood se reúne para premiar a las películas más importantes del año, muchas de las cuales han nacido entre las páginas de un libro. Hablamos de las nominadas a Mejor Película cuyo origen ha sido literario, un recurso que cada vez es más utilizado por los productores y guionistas, no siempre con buenos resultados. Esperemos que este año pasado hayan estado más acertados. Y los nominados son…

  • La gran apuesta es una película a caballo entre el drama y la comedia, una historia contada a base de historias cruzadas y un reparto coral de autores más que competentes: encontraremos a Christian Bale, Steve Carell, Brad Pitt, Ryan Gosling, Marisa Tomei o Melissa Leo… entre otros. La historia está basada en una novela del mismo nombre obra del periodista y escritor Michael Lewis, que aprovechó su experiencia en Vanity Fair para escribir este libro demoledor sobre el mundo de los analistas y la crisis económica.
  • Brooklyn recoge la historia de la inmigración irlandesa a Estados Unidos durante los años 50 a través de los ojos de la joven Ellis Lacey, así como los cambios de la propia sociedad americana. Este drama histórico dirigido por John Crowley se ha llevado el aplauso de la crítica, sobre todo por la interpretación de su protagonista, Saoirse Ronan. Está basada en la novela del mismo nombre del autor irlandés Colm Toibin, publicada en 2009 y que fue elogiada por la crítica literaria, recibiendo premios como el Costa Award y quedando finalista del Man Booker.
  • Marte, de Ridley Scott, es una divertida película de aventuras especiales y ciencia ficción hard que ha logrado un gran éxito de taquilla en todo el mundo. En ella toca rescatar de nuevo a Matt Damon, ¿cuántas veces lleva ya?, mientras aprendemos un montón sobre la exploración espacial y el planeta Marte. Está basada en el libro El Marciano, opera prima del autor Andy Weir, que comenzó autopublicándose en Amazon y ahora es un superventas en todo el mundo.
  • El renacido es la nueva apuesta del director mexicano Alejandro González Iñárritu, con un reparto de lujo con Leonardo Di Caprio a la cabeza. Ambientada a principios del siglo XIX en medio de los bosques de Estados Unidos, esta violenta y brutal película está nominada a 12 Premios Oscar. ¿Se lo darán por fin a Di Caprio? El film está basado en una novela de Michael Punke, El renacido, que, por favor, que alguien me corrija, sólo lo he visto en castellano vía ebook. Supongo que saldrá en papel en breve.
  • La habitación es otra producción irlandesa que llega a los Oscar de la mano de Lenny Abrahamson. Nos encontramos con una historia durísima y a la vez cargada de un sentimiento emocionante. La vida de una mujer secuestrada que tiene que criar a su hijo entre las cuatro paredes de su confinamiento. Está basada en la novela de Emma Donoghue –también se ha encargado del guion y está nominada por ello- que quedó finalista del Man Booker.
  • El resto de películas finalistas tienen guion original y son Mad Max: Furia en la carretera, El puente de los espías y Spotlight. Este año hay una fuerte presencia de películas “literarias”, pero el resultado final todavía está en el aire.

    divendres, 5 de febrer del 2016

    LA OCULTA de HÉCTOR ABAD FACIOLINCE


    Recomendación del dia!

    Héctor Abad es colombiano, como García Márquez. Fue periodista antes que escritor, como García Márquez, y en su última novela, La Oculta, escribe la historia de una familia y una casa, imbricadas en un cambio de época en donde sigue persistiendo lo viejo en la mentalidad de las gentes.
    La Oculta es la finca familiar arrancada a la selva, amenazada al principio por la naturaleza, después por la guerra y la violencia y al final por la codicia y la especulación, amenazada al comienzo por las fuerzas primitivas que provienen del exterior, a continuación por los impulsos más oscuros del corazón humano y finalmente por las pasiones más vulgares que la convierten en una casa sin fantasmas donde solo quedan las leyendas de los ahogados en el lago.

    Con un castellano sinestésico que se oye, que se ve, que se huele, que se palpa y que se gusta, lleno de nombres de flores y de plantas, de comidas y de objetos dispares, Héctor Abad construye una novela bella, telúrica, mágica.

    Una novela absolutamente recomendable de un autor que buceó en sus fantasmas familiares en El olvido que seremos y que nos presenta de nuevo un libro fascinante.

    dijous, 4 de febrer del 2016

    S'INAUGURA L'EXPOSICIÓ DE L'ARQUITECTE VICENT PASCUAL AL CENTRE CULTURAL

    Presentació també de la guia didàctica per a acostar la figura de Pascual als alumnes de primària i secundària.
    Per la seua llarga vida professional, se’l considera un dels exemples modèlics de l’evolució de l’Arquitectura europea a cavall dels segles XIX i XX, des dels corrents historicistes de finals del segle XIX fins arribar al racionalisme contemporani. L’estil de Pascual variarà des del medievalisme dels seus inicis passant pel Modernisme, en el seu vessant Nouveau, fins a la mescla neobarroca derivada de l’arquitectura de les exposicions universals de 1919 i 1929 i desembocar en el racionalisme.
    Tot i que els projectes més coneguts foren realitzats per Vicent Pascual a Alcoi, les seues obres poden trobar-se a diferents localitats de l’Estat. Entre aquelles obres més conegudes hi trobem, per ordre cronològic: la Gruta del Círculo Industrial (1896); la reforma i tancat del Parc de la Glorieta (1899); el grup de Cases Obreres al Passeig Ovidi Montllor-Viaducte (1902); l’actual Conservatori de Música i Dansa (antiga “Casa d’Escaló”, 1906-1908); la “Casa del Pavo” (1908-1909); l’actual CADA (antiga seu del Monte de Piedad (1908-1910); l’actual campus de la Politècnica d’Alcoi (antigues fàbriques de Carbonell i Ferràndiz,  1909-1922); l’actual Residència El Teix (antic xalet de Carlos Pérez Barceló, Av. Alameda, 56, any 1912); l’església parroquial de Sant Roc (1914); l’antic Parc de Bombers (c/ Gonçal Barrachina, any 1915) etc.

    5è PREMI DE POESIA ESCOLAR

     
    ​


    5è premi pissiganya.cat de poesia escolar...[més informació] 


    Recordeu: podeu enviar originals fins al 22 d'abril de 2016. I enguany ampliem a secundària, batxillerat i cicles formatius! 

    Els guanyadors rebran un lot de llibres cortesia d'Andana editorial!

    dimecres, 3 de febrer del 2016

    El palacio azul de los ingenieros belgas





    Tertúlia Literària

    El proper dimarts dia 9 de febrer, a les 7 de la vesprada, farem una Tertúlia Literària al voltant del llibre:
     "El palacio azul de los ingenieros belgas"  
    de Fulgencio Argüelles.  

    Ací teniu la sinopsi, i la invitació a participar-hi!
        
    Un día de septiembre de 1927, Nalo entró a trabajar en el palacio azul de los ingenieros belgas como aprendiz de jardinero. Las primaveras y las revoluciones llegaron al palacio antes que a ningún otro lugar e iniciaron al joven en la amistad y el amor, en la comprensión y el análisis. Fulgencio Argüelles, a través de un narrador certero que observa con ternura, nos acerca a los avatares personales e históricos de quienes vivieron y trabajaron en el palacio azul, y conforma un mundo particular que trasciende a lo universal, pues, como apuntó Eugenio d’Ors, «el alma popular es en todas partes la misma». 

    Ací teniu la recomanació que ens fa Eduardo Noriega!
     

    Cine-club

    Hui dimecres, a les 3 de la vesprada, segona sessió de cinema a la Biblioteca del Centre.
    Amb la pel.lícula : METRÓPOLIS de  Fritz Lange.
    Ací teniu un enllaç per si vos interessa la sinopsi, i a la Biblioteca també disposem d'un documental sobre la mateixa.

    dimarts, 2 de febrer del 2016

    Dues col·laboracions de Vicent Cabanes


    Un fragment de "El món d'ahir" d'Stefan Zweig:

    (...) Però van haver de passar uns quants anys fins que no vaig entendre que les proves són un repte, que la persecució enforteix i l'aïllament eleva, sempre que no et faça miques. Com totes les coses essencials de la vida, aquests coneixements no s'aprenen de l'experiència aliena, sino sempre i únicament per la pròpia.(...)



    I l'altra, d' "Assaigs" Michel de Montaigne.

    QUE EL NOSTRE DESIG S'ACREIX AMB LA DIFICULTAT 

    No hi ha raó que no en tinga una altra de contrària, diu la secta més sàvia dels filòsofs. Fa poc, reflexionava sobre aquesta bella sentència que Sèneca formulà en favor del menyspreu de la vida:"Cap bé no pot aportar-nos plaer tret d'aquell per a la pèrdua del qual estem preparats." "Tant se val el dolor per haver perdut una cosa que la por a perdre-la"; volia expressar així que no podem gaudir vertaderament de la vida si tenim por de perdre-la. Però contràriament, podríem dir que solament prenem i abracem aquest bé, més estretament i amb major afecte, quam el veiem menys segur i temem que ens el prenguen. Perquè és evident que, de la mateixa manera que el foc s'aviva amb la presència del fred, la nostra voluntat també s'aguditza pel contrast, i que res no és naturalment tan contrari al nostre gust com la sacietat que  prové de la comoditat, ni res que l'aguditze tant com la raresa i la dificultat : "El gust que donen les coses és acrescut pel mateix perill que hauria d'esvair-lo" (Sèneca).
    Per a mantenir l'amor despert, Licurg ordenà que els casats de Lacedemònia es relacionaren normes d'amagat i que seria tan vergonyós trobar-los gitats junts com amb altres. La dificultat de les cites, el perill de ser sorpresos, la vergonya de l'endemà "la meua llangor, el meu silenci i els sospirs eixits del fons del pit" (Horaci) és el que afegeix el picant a la salsa. Així, s'esdevé sempre; la dificultat dóna preu a les coses. (...)