dilluns, 28 de juliol del 2014

Crònica del Club de lectura 1r ESO 13-14



L’Odissea

Vam triar este llibre per dos motius. Primer perquè s’adonara l’alumnat com esta obra ha marcat la societat occidental en tots els àmbits, i encara hui en dia la majoria d’obres de ciència-ficció copien els mateixos éssers estranys. I en segon lloc, perquè d’esta manera puguen tindre una bona base literària.
Com teníem un grup nombrós van fer dos torns per fer la tertúlia literària. Un es va fer el 31 de gener i l’altre l’1 de febrer, tots dos a l’hora d’atenció educativa o religió.



A mesura que es llegia el llibre, l’alumnat qüestionava aspectes de l’obra. Aleshores vam decidir amb el professor de cultura clàssica, Santi Carbonell, que l’alumnat de 1r Batxillerat de la modalitat humanística resoldria els seus dubtes. Així, vam plantejar de fer una interacció entre l’alumnat de 1r Bat i 1r ESO, d’esta manera sembla que l’alumnat de 1r ESO s’estimulava més en pertànyer al club.

Per tant, vam decidir fer una sèrie d’activitats.

La primera va ser el 10 de febrer a les 14.10-15h. Cal dir que l’alumnat de 1r ESO es va quedar una hora més de manera voluntària. Consistia que l’alumnat de 1r BAT faria una exposició sobre l’obra de l’Odissea i el món clàssic. I després l’alumnat de 1r ESO preguntaria.


La segona va ser el 21 de març. Coincidint amb la setmana cultural vam fer un taller d’epigrafia grega. L’alumnat de 1r BAT va exposar mitjançant un power-point la història de la cal·ligrafia grega i l’evolució de l’escriptura. A continuació, l’alumnat de 1r ESO es posaria mans a l’obra i va practicar la cal·ligrafia per després escriure sobre el papir, el primer vers de l’Ilíada.


La tercera part, excursió a Elx, 1r Certamen de Teatre Clàssic de l’Alcúdia on erem 25 alumnes de club de lectura. Ací tenim les fotos de l’excursió




L'última sessió va ser un teatre sobre els mites mitològics representat per l'alumnat de 1r BAT, obra de treatre que ha sigut premiada al 1r #CertamenHermes (Vídeo de l'obra de Teatre ). I ací  teniu les fotos del públic assistent. 







dijous, 19 de juny del 2014

Finalistes composicions literàries 2014


El periode de votació online ha finalitzat. 
Ací teniu el resultat de les votacions. 
Els especialistes del tribunal triarán ara la millor composició d'entre els quatre més votades en cada llengua i etapa educativa. 
Enhorabona als finalistes. 
Felicitacions a tots els alumnes participants. Enguany hem batut rècord de textos presentats, tots de molt bona qualitat. 
Gràcies a tots els alumnes que han participat també llegint i votant per els seus companys. 
Agraïr també als professors que han col·laborat amb la inicitiva. 




divendres, 13 de juny del 2014

Llágrimes desordenades


9-9-013
Hola! Em dic Diana sóc una xica de 12 anys, baixeta, llesta i bona persona. Estic en 1rD, porte tota la meua vida amb els meus amics. Hui el nostre professor ens ha dit que tendríem un nou amic. Tinc ganes de saber qui és.
El nou amic es diu Zain, son pare és de Itàlia i sa mare d’Espanya, és morenet, te 12 anys… com nosaltres!
10-9-013
Mentre’s passava el temps vaig començar a sentir coses com si tinguera papallones en l’estomac, aleshores una amiga em va dir que això volia dir que estaba enamorada, la molt xafardesa em va preguntar que qui era, jo li vaig di que rea un secret.
La veritat és que em quedava em perrada mirant-lo així que em vaig adonar que estava enamorada.
11-9-013
Zaida una amiga meua va veure que estava per ell fins a les puntes dels pèls i té raó,doncs ella va començar a fer-me la vida impossible, un dia em vaig, un dia em va tirar un pastís a la cara,així de coses que m’han passat paregudes per culpa d’ella, així que ja no es la meva amiga. L’altre dia em va amenaçar dient-me que com m’aprope a ell estic morta,jo como no,em vaig espantar perquè té una cara de boja que es millor no vore-la.
20-11-013
No m’ha donat temps a escriure així que he tardat molt, te’n recordes de Zaida??,doncs la molt mala persona va dient mentires a les meves amigues. A Ruth li va dir que jo pensava que és presumida. Així que m’he barallat amb les amigues. A l’arribar a casa vaig tancar la pota amb una portada que els meus pares es preguntaven que em passava. Mentres s’ho preguntaven jo plorava i plorava a i continúe plorant,per les amigues i per Zain.
21-11-013
Avui a l’arribar a casa vaig sentir a ma mare estava parlant amb la mare de Zain,ma mare parlant en ella, es va enterar de k jo volia a Zain,perquè o va mirar en el meu usuari va desbloquejar la meva contrasenya!!!!, i la mare de ell va dir que li agradava una xica que en el ordinador o va veure, es deia Diana, jo vaig pensar això es impossible serà Dana una altra de classe pues no era Diana, JO!!!
22-11-013
A l’arribar al institut estava morta de vergonya,i,si me’l trobava???, aii!!!,però no va anar a escola perquè estava malalt.
En casa de seguida vaig anar a l’habitació a conectar-me al Tuenti ; ), a l’entrar vaig veure que algú em va enviar una petició d’amistat, era ZAIN!!!!,la vaig acceptar, aleshores de seguida em va posar (Hola), jo vaig contestar, vam estar parlant dos hores, al final em va dir que demà anirà a l’ institut i em dirà alguna cosa no sé que serà,però tinc ganes de saber-ho!
Ja he tornat de l’escola i saps que m’ha dit que si vull ser la seva NUVIAAA!!!!!!!!,que alegria!,saps que li he dit??,que SÍ!!,demà me’n vaig en ell per ahí,ja t’ho contaré!!
1-12-013
Hola!,no he pogut escriure,de tantes coses que he fet amb ell, em anat al parc...,la Zaida té més enveja JAJAJA!!,ah!,se m’ha oblidat dir-te una cosa súper important vam anar a la platja i en l’aposta del sol ens vam besar!!,aaaah!! Va ser el primer beset en ell!!, en l’ institut s’ agafem de la mà...mentres veig morint-se d’enveja a Zaida JAJA!!! No trencaré mai amb ell!! 6-12-013
Hola diari , et preguntaràs perquè he tardat a escriure i perquè estic trista,no?
La molt tonta de Zaida no pot vorem feliç en Zain, doncs ella li va dir que jo li estava enganyant amb David el meu millor amic que el vuic com un germà, deia (mira com s’abracen , li ha pegat un beset a la galta).
I pensar que tinc que veure’l tots els dies en el institut,em deprimeix més encara.
10-12-013
Hola, estic un poc millor, saps que??, que la Zaida volia que trencara en ell per a quedar-se’l ella, l’altre dia em va dir que ara era d’ell doncs jo li vaig dir que no tenia cor i que anava a quedar-se soles, aleshores ella es va quedar pàl·lida, pareixia que la vaig posar al lloc, però en lo molt rencorrosa que es,no!
11-12-013
Hola!, saps que Zaida es va adonar que era injusta??, em va fer cas!, em va dir que la perdonara, que va ser roïna així que la vaig perdonar.
M’he assabentat que Zain se’n va a viure a Itàlia, això era el que faltava per a trencar-me el cor!
A l’escola ens va reunir a tots per a dir-nos que s’anava tots es vam posar a plorar. Però ell va començar acostar-se a mi, em va dir que era l’única persona que el va fer feliç, que he sigut el millor que li ha passat en la seva vida i que sempre em portarà al seu cor, mentres em deia això estavem els dos plorant, ell em va acariciar la cara suaument,doncs es vam abraçar i se’n va anar. Vaig estar setmanes plorant fins hui 27-12-013.
28-12-013
Hui he anat a la platja en l’aposta del sol, mentres l’aire m’acariciava, va caure una llàgrima meua al mar, pensant ALGUN DIA TORNARÀ???


Iris García
1r Batx

Lecturas recomendadas veranito 2014


I ara les recomanacions en castellá per a l'estiu 2014. Gràcies de nou, Toñi i Montse, per enviar-nos-les. Bona lectura!

RECOMANACIO ESTIU 2014 by santi

dimecres, 11 de juny del 2014

Formulari votació online Premis Literaris 2014

Trieu només dos textos. La votació no és anònima; heu de posar el vostre nom. Recordeu que podeu votar fins el 16 de juny

Recomanacions d'estiu

Aquestes són les recomanacions de llibres en catalá que ens fan Montse i Toñi per a l'estiu. Que ho disfruteu!

Un robatori molt poc elaborat

Fa un parell de dies, la meua colla i jo, decidírem organitzar un robatori a un mas d'una família que estiuejava allí cada any. Coneixíem ben bé a aquella família, eren arrogants i antipàtics, tenien uns fills bessons que eren gòtics i a tots ens feien molta por quan els véiem a la nit. Aquells bessons eren la causa de tots els nostres problemes, i també del robatori, ja que ens molestaven a la nit tirant-nos pedres a les finestres i al dia ens arruixaven amb l'aigua del riu entre altres moltes coses.

Total, que ja ho teníem tot clar i organitzat, a les cinc ens reunírem tots a la vora del riu, el nostre lloc preferit, érem: Clara: la meva germana, Pau: el meu millor amic, Joan: el meu segon millor amic, Sofia: l'amiga de Clara i per últim jo, que em dic David. Formàvem un equip perfecte.

-A mi m'agradaria repassar el pla una altra vegada.-Va dir Clara.

-D'acord- Li va contestar Pau.- Serà el divendres a la nit a les 11, d'ací 3 dies.
Sofia i Joan entraran per les finestres de la cuina, que sempre estan obertes. Després, t'obriran la porta per dins i entraràs. Recorda: tu vigiles la porta principal, i si ve algú, ens avises pels walkitakies. Caminareu sense fer soroll fins a arribar a l'habitació de Kate I Berne, els pares dels bessons. Allí li obriu a David la finestra per la qual els vigilarà. Després veniu a per mi, que estaré en la finestra del bessons vigilant-los; entraré i ja estarem tots junts. En eixe moment, comença l'acció...

-Ho teniu tot clar?- Vaig dir jo.

-Sí- Exclamaren tots.

-Doncs anem a casa que ja tinc fam. Adéu! Ens veiem demà!

-Sí, adéu!-Digueren tots.

Aquella nit els bessons tornaren a tirar-nos pedres a les finestres de tots nosaltres. Estàvem ja farts d'aquells germans. Cada vegada teníem més ganes de que arribara el divendres a la nit.

Per fi va arribar el divendres a la vesprada; estava a la meva habitació parlant per gmail amb Pau i tenia la motxilla en el llit amb les llanternes i els walkitalkies. Ho tenia tot; i pel que em va dir Pau, tots els altres també. Per fi va arribar l'hora, Clara i jo ens vam alçar en sentir colps a les finestres, ho vam agafar tot i ens vam baixar sense fer soroll. Baix ens esperaven tots, i Sofia i Joan encara estaven tirant pedres a les finestres i estaven discutint:

-Com que no li he pegat? Que no ho has vist? Estàs ceg o que és el que et passa a tu bajoca?!-Va exclamar Sofia.

-Que no li has pegat que ho he vist jo tros de ceba!- Li replicà Joan.

-Bo ja prou! Que no sabeu que una de les primeres regles dels lladres és no fer soroll? Vinga anem.- Digué Pau.

Avançàrem en silenci i per fi arribàrem al mas, cadascú se n'anà pel lloc on havia d'anar i amb l'equipatge necessari, cadascú tenia una llanterna i un walkitalkie.

Joan i Sofia van entrar a la casa per la cuina. De repent Sofia es va trobar soles en la casa, i com que no veia a Joan, va voler encendre la llanterna, però no tenia piles. De repent va sentir l'aixeta de la cuina; es va girar lentament i va veure a Joan been un got d'aigua, va anar on es trobava i li va pegar una bascollà que li va fer tirar tota l'aigua i tossir:

-Com tusques et mate.- Li va xiuxiuejar Sofia a l'orella.

I Joan va fer el que va poder. Van arribar a la porta i Clara va entrar. Tots van avançar pel corredor. Després d'uns quants intents van arribar a l'habitació correcta, em van obrir, i just quan anàvem a eixir ens veiem a Joan pegant-li galtaetes poc fortes a Berne:

-Que fas??- Va exclamar Sofia que era l'única que va poder respirar en aquell moment- Que és el que no entens de què açò és una missió secreta i no un joc, cap de nap?

Quan ja estàvem fora de l'habitació dels pares, avançàrem pel corredor i arribàrem a la porta de l'habitació dels bessons. Vaig entrar i quan ja estàvem tots, Joan ens va preguntar:

-Per cert, que se suposa que anem a furtar?

Cap de nosaltres ho sabíem, suposàvem que a l' entrar ja sabríem el que furtar per a venjar-nos de tots els problemes, discussions, i malestar que ens havien fet passar aquells xiquets bessons.

-Que tal si els furtem...- Pau no va poder acabar la frase perquè en aquell moment vam sentir la porta principal obrint-se, però d'una forma estranya, no se sentia com si l'estigueren obrint normal, no, sinó que pareixia que l'estigueren forçant!-Qui s'arrima ha veure que és el que passa?-Va preguntar Pau fent un pas enrere.

Tots nosaltres vam fer un pas enrere menys Sofia i la meva germana:

-Us haguera de fer vergonya, deixar a unes senyoretes indefenses!- Va dir Sofia agafant a Clara i traient-la fora.

Van veure, (pel que ens van contar) que des de fora de la casa estaven forçant la porta i que no tardarien molt en entrar i que valia més que ens amagàrem o eixirem de ací immediatament.
Vam sentir que la porta s'obria bruscament i dues veus començaven a barallar suaument:

-Que te dit de no fer soroll?- Exclamà la veu número 1.

-Si ho hagueres fet tu açò t'haguera passat el mateix!- Va replicar la veu número 2.

-Veus com a eixe no li dius res i a mi sí? No em pareix correcte! Ix ahí fora i explíca-li tot el que m'has explicat a mi.- Li va dir Joan a Sofia.

Sofia li va contestar amb una altra bescollada.

-Vinga va anem se'n!- Va dir la meva germana.

-No! Un moment! No veieu que aquesta situació és perfecta per a nosaltres! Veureu, açò és el que farem.-Ens va dir Pau.

Dit i fet, el pla que ens va explicar Pau ens va parèixer perfecte, i el vam posar en marxa:

Vam agafar tot el que ens agradava de l'habitació del bessons. Després eixírem tots de la seva habitació, Sofia i Joan se n'anaren a la porta principal per a tancar als lladres i totes les finestres que pogueren, obstaculitzan-les amb pals. Mentrestant, Pau, Clara i jo, carregàvem amb totes les coses robades i ens dirigíem a la meva casa; allí vam pujar a la nostra habitació i observàrem el final del nostre pla perfecte: com estava plantejat, ens havíem deixat la finestra dels bessons oberta, i per tant, quan Sofia i Joan ja havien acabat, anaren a la finestra dels bessons i deixaren la llum encesa. Se'n eixiren corrent d'allí, no abans de tancar la finestra. Com Pau havia calculat, van tindre sols cinc minuts per a eixir de l'habitació i córrer tot el que pogueren fins a arribar a algun matoll on amagar-se.
Tot va eixir a la perfecció: els bessons s'alçaren, sentiren als lladres i avisaren ls pares que cridaren a la policia, que va detenir als lladres i no es va parar a escoltar als bessons, que deien que era molt estrany que sols faltaren les seues coses i no les més valuoses de la casa.
Així que ens va eixir tot redó, però per als lladres els va eixir un robatori molt poc elaborat!;)

Mar Masià 1r ESO D

Halloween

Hi havia una vegada en un poble, Pep el xiquet de la fornera es va quedar tota la nit a casa de Joan el xiquet del cabrer.
Al dia següent Joan i Pep es van alçar a esmorzar i els pares no estaven, així que no van esmorzar molt. Quan van eixir tot estava desèrtic. Quan van caminar una estona algú li va tocar el braç, es van girar i… ¡Aaaaa! Hi havia un zombi darrer d’ells.
Mentre Joan li aguantava per a que no el mossegara Pep va anar a per una pala, va agafar la pala i… ¡Pum! En tot el cap del zombi, i el zombi va caure a terra.

Van anar corrent a casa a resguardar-se allí, el roí és que Joan hauria de fer unes coses al carrer així que va agafar el bat de béisbol i la pala.

La missió que tenien ara era anar a parlar amb l’alcalde per a vore que podien fer. Quan van eixir al carrer no van vore moviment però amb els prismàtics es podia vore que el carrer principal per anar a la plaça estava tancat per zombis així que havien de passar pels carrerons.

Van arribar a un carreró que havien tres zombis, van agafar i els van deixar K.O. ara havien de botar per damunt d’un muret, Pep va dir que pujaria ell primer i després ajudaria a Joan, quan Pep estava damunt del mur van deixar les armes Carrere i va vindre un zombi a per Joan i Pep el va deixar en terra. Joan va agafar la seua arma i es va anar corrent sense donar-li l’arma. Pep va córrer i li va dir que l’esperaria en el pont, va córrer mentre Joan cridava, traïdor!!

Pep va córrer uns 2 Km per al pont, i va esperar a Joan com una mitja hora.

Joan com no tenia ni una pedra per aturdir al zombi, va començar a pegar-li galtades al zombi per aturdir-lo, després de deu minuts el zombi amb la cara morada va caure a terra. Anava al pont però el mur impedia que Joan passara, es va fixar en un tractor que tenia a l’esquena.

Pep estava cansat de tant d’esperar i es va pensar que el zombi s’havia menjat a Joan, quan va començar la marxa vas escoltar un motor i amb els prismàtics va vore que el mur de pedra va caure, va esperar a vore qui havia trencat el mur i entre la polseguera va vore a Joan amb un tractor, Pep va muntar i van anar a la plaça.

Quan van arribar a la plaça es van fixar que estava tot ple de zombis, gairebé que tenien el tractor van posar la pala i el bat en cada roda perquè els zombis no mossegasen les rodes perquè podien rossegar-les. Anaven amb el tractor espentant i tirant els zombis amb la pala gegant del tractor.

Van arribar a l’ajuntament, van agafar el bat i la pala i van trencar una finestra per a entrar quan van entrar a l’ajuntament també estava ple de zombis, van pujar a la sala de l’alcalde i els va preguntar que passava.

L’alcalde va somriure i va dir que quin dia era hui, ells es van mirar i van dir els dos a la mateixa vegada, Halloween!

L’alcalde els va mirar i els va dir que l’altre dia el l’assossiació de veïns van quedar que es disfressarien de zombis i pegarien esglais als no zombis. 

Daniel Segovia
1ESO