L'últim mono

Lluís Maria Todó

Club Editor, 2015

El narrador d'aquesta novel·la és en primer lloc un pare que es pregunta d'on ve l'atracció del seu fill per l'heroïna. És també un traductor d'ofici que s'ha passat la vida interpretant el que escriuen els altres. Al cap de deu anys de l'últim mono del seu fill, la mare li telefona per anunciar la recaiguda. Comença un període de convivència familiar que obliga el traductor a interpretar i comprendre els fets.

D'aquesta meditació sorgeixen escenes de la família mediterrània moderna: l'individualisme, les separacions, els canvis d'orientació sexual i com un fill obedient se sent fascinat per l'abisme.

Personalment, m'ha semblat un llibre molt interessant pels temes que el autor ha tractat, ja que són molt actuals. Al llibre, el protagonista ens presenta una gran reflexió sobre la família, les relacions sexuals i socials, com també sobre el seu treball de traducció. Es qüestiona a més, l'educació dels fills. El protagonista se sent culpable per l'addicció del seu fill a les drogues i intenta a partir d'això, retrocedir fins a la seva joventut per trobar-hi els possibles errors. Es així com van apareixent el tema de la família i de la separació i com una família pot seguir unida encara que cadascú visca en diferents llocs.

El fet que el llibre s'enfoque més en la vida del pare i no en la en la del fill (com tothom es pensa en un primer instant) és un factor que m'ha agradat. A través dels pensaments del pare descobreixes un altre tema fonamental en la història: la seua feina com a traductor, que reflecteix l'estima pel seu treball. Un altre eix important en què es mou la història és les relacions socials i els canvis en l'orientació sexual. Hi trobem tota mena de famílies com la monoparental, la d'una parella de homosexuals, la relació entre una parella separada i les relacions entre adolescents. És un llibre molt ben escrit, molt complet i amb temes interessants i actuals, a l'abast de tothom.

Alba Seguí Pérez