El Rellotge
Des de dalt de l´estació de trens, ell ho vigilava tot, i
a tots. Observava com anaven i tornaven milers de persones tots els dies, a
totes hores. Atrafegades o tranquil·les, acompanyades o en soledat, felices o
tristes, però sempre apurades pel temps, amb por al retard. No obstant, allí
estava ell, penjat des de dalt d´una paret blanca, donant l´hora exacta a tot
aquell que li prestara atenció. Era un rellotge corrent i vell, amb una vida
monòtona i ordinària, testimoni mut de moltes històries, de molts moments, records,
secrets... Observant-ho tot sense afegir ni una sola paraula, com un més, com
tots. Les busques avancen en silenci, sense descans, assenyalant les hores, els
minuts, els segons... Com un avís “se t´acaba el temps”. Marcant, vertaderament
el ritme de la nostra efímera i momentània vida. Tic...tac, tic....tac.
Ainoa Mataix Domínguez
1 comentari:
Implacable el rellotge!
Enhorabona pel teu treball.
Publica un comentari a l'entrada