Fumar
Quan
el tacte fred a la butxaca va fer despertar el sentit de la mà, agafà l’encenedor
d'acer i el tragué, fent-lo saltar en una pirueta. En espentar la tapa i prémer
la rodeta, aparegué la flama que va encendre el cigarret. Ell, sentint-se
calent encollí les cames que immediatament se li transformaren en cendra, mentre
sent una atracció al seu cap que l'impulsa i ingereix la seva essència. De
sobte es va veure dirigit com si d'una atracció es tractés, fins quedar penjant
de dos dits. Nota com una sacsejada suau que fa caure ja al sól el seu cos,
consumit i demacrat. En aquest moment va veure en terra un munt de germans seus
plorant i gairebé apagats, i es plantejà si ploraven per estar consumits o
rebutjats com a simples joguets dels quals el nen ja s'havia avorrit. I en el
mateix instant en què es va veure caient al buit infinit que el rodejava, ho va
comprendre. Va veure un xic, un xic fastiguejat de la vida, pàl·lid, que mirava
per la finestra com si busqués algun senyal. Plof! Sonà el cigarret al caure en
terra. Però no sols es consumien els cigars; el nostre cos, la vida i tot el
que ens envolta també ho feia, tot i que com els cigars, no els veiem plorar.
Àlvar
Carbonell
1 comentari:
Molt bé Àlvar!
Publica un comentari a l'entrada