dimarts, 3 de maig de 2016

EL CLAM DE LA BATALLA


Hui els voltors volen baix i descriuen cercles quasi arran de terra. Saben que allà on la sang ha sigut vessada una volta tornarà a esguitar el terra, i les mandíbules dels moribunds acabarant jaient inerts mossegant pols a la vora del camí.
Hui és el dia indicat, l’oratge és propici, l’hora de la batalla ha sigut establerta, i ara les mares són a casa pregant per ses filles i fills.
Previ al clam de la batalla, regna el silenci i en l’encara desordenat batalló es busquen entre sí les mans amigues, fluïx inevitable la complicitat: ‘Molta sort’ ‘Ànim’, se sent ací i allà. I les expressions de pesar són acallades per la majoria i convertides ràpidament en optimisme i força.
El rellotge ja quasi marca l’hora assenyalada, s’hi veu a l’enemic lluny en l’horitzó. No són molts, però són més forts, tots ho saben.
La tropa enemiga arriba. Un d’ells, el pitjor, el més temut; dóna un pas endavant, vehement, i amb veu greu sentència:
- Cognoms de la A a la H, aula 012



Guanyador microrelats ETSII