Presentació també de la guia didàctica per a acostar la figura de Pascual als alumnes de primària i secundària.
Per la seua llarga vida professional, se’l considera un dels exemples
modèlics de l’evolució de l’Arquitectura europea a cavall dels segles
XIX i XX, des dels corrents historicistes de finals del segle XIX fins
arribar al racionalisme contemporani. L’estil de Pascual variarà des del
medievalisme dels seus inicis passant pel Modernisme, en el seu vessant
Nouveau, fins a la mescla neobarroca derivada de l’arquitectura de les
exposicions universals de 1919 i 1929 i desembocar en el racionalisme.
Tot
i que els projectes més coneguts foren realitzats per Vicent Pascual a
Alcoi, les seues obres poden trobar-se a diferents localitats de
l’Estat. Entre aquelles obres més conegudes hi trobem, per ordre
cronològic: la Gruta del Círculo Industrial (1896); la reforma i tancat
del Parc de la Glorieta (1899); el grup de Cases Obreres al Passeig
Ovidi Montllor-Viaducte (1902); l’actual Conservatori de Música i Dansa
(antiga “Casa d’Escaló”, 1906-1908); la “Casa del Pavo” (1908-1909);
l’actual CADA (antiga seu del Monte de Piedad (1908-1910); l’actual
campus de la Politècnica d’Alcoi (antigues fàbriques de Carbonell i
Ferràndiz, 1909-1922); l’actual Residència El Teix (antic xalet de
Carlos Pérez Barceló, Av. Alameda, 56, any 1912); l’església parroquial
de Sant Roc (1914); l’antic Parc de Bombers (c/ Gonçal Barrachina, any
1915) etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada