LA PEDRA DE LA VIDA

    Jaume era un xiquet de 16 anys, vivia a Mallorca,era alt ,prim, amb els cabells llisos com els fideus.

         Era una persona amable, honrada  i reservada.

        Va tindre una infància molt dura, perquè va perdre els seus pares en un accident de trànsit quan ell era menut. Li encantava tot  el relacionat amb la fabricació de coses, perquè el seu pare va ser un dels millors inventors de la ciutat. La seua passió per construir li venia de família .   El va criar la seua tia Margarida,sempre pendent d’ell , molt preocupada  que no li faltara de res.

        

      Jaume la majoria de nits les passava plorant i recordant els seus pares: ell faria tot el possible per recuperar-los.

            Bé, però tot no anaven  a ser desgràcies en la vida de Jaume, ell no podia imaginar què li deparava el destí. 

          

          Era dissabte de matí i Jaume no havia d’anar a l´ institut. Es va fer el  cafenet  dels matins i es va menjar unes galetes  delicioses que li preparà sa tia Margarida.

      Marga com tots els dissabtes, se´n va anar al  mercat  i Jaume es va quedar a casa, avorrit i sense saber què fer.

Va buscar per les prestageries, i de sobte, es va trobar un llibre que no havia vist mai.

     Es va ficar tot encuriosit a llegir-lo i al pronunciar una frase, Jaume va ser atrapat  pel llibre.

   Tot  esglaiat i sense saber què fer,  va arribar a un món en què tot  era blanc i on hi  havien una espècie d´éssers  revolotejant  pel cel .

   Jaume va pensar que s’havia tornat  boig i va demanar ajuda . De sobte,  va aparéixer una jove alta,amb  cabells llargs i  ulls cristal·lins, que el deixaren bocabadat.

 

   Es tractava de la fada de la vida, i ella li va contar  que havia sigut elegit per a una missió molt perillosa, i que si acabava amb èxit, tendria una recompensa .

   La missió  consistia a entrar en  quatre regnes : el del foc,el del vent,el del mar i el de les plantes.  Una vegada allí, hauria de trobar en cada regne un fragment de la pedra de la vida. La llegenda deia que si es juntaven els quatre fragments de la pedra, aquella cosa que desitjara es faria realitat , Jaume va aceptar el repte, i la fada li va dir que anara molt en compte,perquè  en cada regne li farien una prova i que tenia vint dies  per portar els  quatre fragments que formaven la pedra, i  que si ho aconseguia es realitzaria allò que més desitjara. Jaume ferm i segur es va acomiadar de la fada, i va eixir en busca d´aventura.

            De sobte, va aparéixer en una sala molt estranya amb quatre portes. Cada una  donava a un regne diferent. Ell no sabia per quina començar i finalment es va decidir per la de la dreta.

            Al obrir-la, es va trobar un bosc encantat ple de criatures màgiques, donyets, plantes i flors de tot tipus.

            Un donyet anomenat Sócrates, li va dir que estava en el regne de les plantes  i allí hauria de fer la primera prova.

    Jaume es va situar en una espècie de quadrilàter, i  al  costat estava el contrincant,  una planta carnívora, lletja com ella soles d’uns  quaranta metres d’altura.

   Jaume amb una espasa va començar a lluitar, la flor anava  obrint la boca per intentar menjar-se´l. Jaume anava esquivant-la. Després d’una llarga estoneta, la flor  pareixia que ja ho tenia tot guanyat, però  de sobte,  Jaume li va clavar la espasa  enmig  de la tija i la va matar. El  donyet li va donar el primer fragment, i va eixir del regne.

     

     Va tornar a la sala de les portes.Una vegada allí content pel que havia fet, va elegir la porta de l’esquerra.

     Va aparéixer en un espècie de riu cabalós i allí l’esperava el mateix donyet que estava en el regne de les plantes,per a fer-li la segon prova.

      

     El riu el va conduir  a un inmens oceà. Ja estava en el regne del mar.Allí evidentment tot els carrers,  cases i tot estava en el fons.La següent prova, consistia a clavar-se en el pantà de la mort i rescatar  un ancià, que estava encadenat a unes roques . Eixe pantà estava replet de criaturas marines  molt estranyes.

    Va començar la prova i es va llançar al pantà. Allí Jaume va anar buscant  la persona que havia de rescatar, però es va trobar amb un  grup de sirenes que intentaven matar-lo. Van passar dotze minuts, i per fí,  va  aconseguir rescatar  l´ancià de les cadenes, i quan anava a eixir a la  superficie ,abans que s’acabara el temps per aconseguir la prova,  es va trobar una xiqueta  petita que estava empresonada entre unes algues gegants, i va decidir anar a  salvar-la ,encara que allò podria suposar estar eliminat de la prova per passar-se del temps. Després de lluitar i lluitar amb la seua espasa,  va aconseguir trencar les fulles de les algues que subjectaven  la xiqueta.

   Va arribar a la superficie amb les dues persones, i van decidir donar-li el fragment de la pedra, a l’ haver demostrat una gran humanitat i valentia, i no haver deixat  morir a la xiqueta, a pesar d´haver superat el temps  establert.Jaume tot content i amb el segon fragment va eixir del regne del mar.

 

Després d´un temps, va arribar a la sala de les portes,li quedaven  les dos del mig. Ell  es va decantar per la de la dreta.

Allí ràpid i puntual en l’entrada  estava  Sòcrates que anava en un helicòpter perquè era el regne del vent, i li portava un llistat de preguntes que havia de resoldre, preparades per la deessa Atenea (deessa de la intel·ligència i la saviesa).

Eren preguntes complicades,  amb moltes enganyifes com per eixemple: unes preguntes semblants als antics jeroglífics dels egipcis,què el pobre Jaume quasi es torna boig per a resoldrel’s.

Després de conestar-les totes molt hàbilment, el donyet li va donar el tercer fragment .

  

 I una vegada més va arribar a la sala de les portes, en la qual sols quedava una porta per entrar.Era el regne del foc, sense cap dubte,  l´últim regne i el pitjor de tots.

Tot estava cremat ,les cases,el sòl estava cobert per lava…

L´ última prova consistia a  enfrontar-se a un ser menyspreable ,repelent,que venia del seu món, una espècie d´infern , i allí estava el poderós Ares.

 Jaume  estava esglaiat, sense cap dubte era la pitjor prova.

    

    Va començar la prova, i va aparéixer Ares amb un aspecte de dimoni que al vore´l  va fer tremolar Jaume..Bo,van començar a lluitar per tota la ciutat,Ares, no deixava de llançar-li foc amb el seu trident, i el pobre Jaume es defenia com podia, agafant amb força la seua espasa.

Va passar una estona, i Ares anava guanyant, Jaume anava endarrerint  cap al foc, i quan estava a punt de caure en un riu de lava, Jaume amb la gran destresa que el caracteritzava, i amb l´ajuda de la seua espasa, va fer eixir per l´aire el trident  d´Ares . Ares, sense el seu trident va quedar vençut,  i es va tirar al riu de lava,d´on mai havia d’haver eixit.

    

   Jaume molt content i emocionat pel que havia fet, va eixir del regne.Es va acomiadar  de Sòcrates,el donyet que l’ havia acompanyat a les proves, i li va demanar que sempre el recordara.

Quan havien passat 19 dies ,va tornar al cel,amb els 4 fragments de la pedra, on l’ estava esperant la fada de la vida.

 

La fada el va felicitar , per demostrar uns valors grandiosos: en el regne de les plantes destresa, al matar  la flor; en el regne del mar humilitat, al salvar les dues persones, en el regne del vent  intel·ligència, per haver contestat les preguntes,i en el del foc habilitat, per haver pogut véncer el poderós Ares.

  

  Al reunir eixos valors, va poder obtindre  la pedra de la vida.

La fada de seguida es va posar mans a l’obra a fer el ritual.

Va dir unes paraules màgiques : “vita nostrum petra vita’’ i els quatre trossos  es van ajuntar.

Aleshores, només agafar la pedra sencera ,va notar dins del seu cos un corrent de felicitat i energia desconeguts fins eixe moment.Energia que li aportaven els seus pares,animant-lo a viure la vida amb entusiasme,esforç i alegria.

De sobte, va notar com el seu cos era arrossegat per  una mena “d’huracà” que el transportava fora del llibre.

D’eixe moment a hores d’ara, sols li queda el record d’ un bona esgarrafada en el cap, un mal de cames horrorós,però tot adobat d’ una sensació d’alegria felicitat i optimisme desconegudes per a ell .

     Eixe matí assolejat va decidir acompanyar sa tia Margarida a passejar per la bonica ciutat de Manacor.

      Li contaria aquest somni………?, vorien Rafa Nadal………….?????????.

María Giner

2n ESO