Nawin

Hi havia una vegada una petita nena que vivia a l’interior de la selva amazònica, concretament en un poblat o tribu que es deia els Amniticalla. Aquesta tribu estava situada en una de les parts totalment verges de la selva, ames a mes mai havia sigut visitada per cap ser humà que de la tribu. Pels voltants del poblat tenien tot lo necessari per a poder viure. Eren una tribu que tenien una gran harmonia amb la natura i convivien ajudant-se mútuament.

Però tornant a la nostra petita nena; una xiqueta d’uns deu anys com a molt,era la filla del “jefe”,una bellesa tant innocent com atractiva. Tenia uns ulls grans, verds com les fulles dels arbres; uns cabells llargs i negres com la nit; i la seua pell era obscura; li deien Nawin.Com tot el món en aquella tribu, Nawin tenia una tasca que fer per a ajudar a viure,concretament la seua tasca era anar al riu a agafar aigua.

La nostra història comença quan un dia Nawin i el seu amic Medci; no s’enganyeu, Medci no és un xiquet, és un guepard;anaven a omplir els cànters d’aigua per a la tribu. El riu no parava molt lluny ¡, sols a una mitja hora caminant com a molt. Medci i Nawin anaven tranquil·lament jugant, quan de sobte es va sentir un tir, tant Nawin com Medci mai havien sentit res paregut i van anar a amagar-se a una cova que hi havia a pocs metres d’on es trobaven. Però amb la mala sort de trobar-se que dins de la cova hi havia un dona tranquil·litzant a un bebè mentre que li pegava una reprimenda a un segon xiquet més major que portava una pistola en la mà. Sembla que per accident el xiquet major mentre jugava se li va escapar la pistola i això va provocar el soroll. Nawin al vore a gent tant diferent va eixir de la cova corrent, i ajudada per Medci van pujar a la copa d’un arbre; desprès de passar una estona allí, la rama en la qual estava Nawim es va trencar fent que  caiguera a terra. Quan Medci va baixar a ajudar-la va clavar la pota dins d’una trampa de caçadors,Nawin intentava soltar-lo però era totalment impossible.  Medci rugia de dolor i va alertar al caçador,Nawin no va deixar l’animal ni tan sols quan aquell home la va amenaçar, no entenia l’idioma així que no li importava el que li diguera. Aquell home se’ls va emportar als dos.

Quan Nawin va despertar tenia les mans lligades a un tub d’un vaixell, davant seua estava Medci dins d’una caixa amb barrots de metall;es va incorporar per a mirar tot el que hi havia, l’únic que es podia vore era aigua, mar per tot arreu. Passats uns cinc dies van arribar a Nova York, el caçador no era un altre que el director d’un circ situat en Central Park. Nawin i Medci van començar a ser utilitzats com a nou espectacle, “Nawin, la amiga de los animales” , era l’estrela de l’espectacle; eixia en tots els animals perillosos a que feren el que ella volia. Quan no estava actuant ni assatjant, la dona del caçador l’ensenyava a parlar i a comportar-se. Van passar sis anys, fins a que Nawin ja era una dona totalment capacitada en els sentits acadèmics i culturals i va decidir que era el moment de tornar a casa. Mai podria fer-ho per les bones , ja que era propietat del circ. Així que va idear un pla senzill,  traure a Medci de la seua gàbia i en la excusa de que havien d’assatjar va poder eixir d’alli sense massa dificultat. Sols hi havia una, no tenien diners, i tampoc molts coneixements de com era eixa gran ciutat. Anaven tots dos pels carrers de Nova York intentant d’algun mode tornar a casa. De sobte la policia muntada en els cavalls els cridà l’atenció i començà a perseguir-los. No era fàcil amagar-se ja que un guepard en mig de la Cinquena Avinguda destacava prou. Desprès d’una llarga persecució vam poder amagar-se en un carreró de China Town.

Estava començant a fer-se de ni i Nawin  va decidir que farien nit allí, hi havia uns cartons a terra que servirien d’aïllant. Estaven ja els dos gitats quan va passar un grupet de xics que se’n anirien de festa. Quan van vore a Medci van eixir corrent, tots excepte un; un xic alt, prim, d’uns desset anys mes o menys. Aquell xic es va quedar allí plantat mirant a Nawin, ella es va alçar a parlar amb ell per a vore si podria ajudar-los.

            -Els teus amics son fàcils d’espantar no?!-va dir Nawin intentant ser el més amigable possible.

            -Si, però es normal, no es comú que la gent vaja amb guepards per la ciutat.- va contestar el xic desprès d’una estona.

            -Per cert em diuen Jake.-Va continuar sense poder apartar la mirada  d’ella.

            -Jo sóc Nawin.I dis-me tu eres d’ací?!-Nawin intentava no sentir-se intimidada, cap xic l’havia mirat així.

            -És clar que sóc d’ací,visc al costat de Times Square des de que era un xiquet.-

            -De deveres, doncs mira necessite que em faces un favor....-

            -No vaig a deixar-te dormir en ma casa.-La va tallar ell per por  que Nawin fóra una “sense sostre” boja.-

            -No és això...Necessite que m’expliques com puc arribar a la selva amazònica.-Li va aclarir ella.-

            -¡¿A la selva amazònica?! ¿es pot saber que te s’ha perdut allí?.-

            -La meua casa, jo sóc d’allí, vivia en una petita tribu de la zona del centre de la selva. Quan era un xiqueta, a Medci i a mi ens van dur ací per a actuar en  un circ...-

Nawim li va contar tota la història sobre la seua vida en el circ a Jake.

            -Uau!! De les coses que es pot enterar un...Mira l’única manera d’arribar fins allí baix, serà via tren amb avio o amb vaixell .Tens papers?!-

            -Sí, però no els tinc jo,els te Spike, el director del circ, és una bona manera d’assegurar-se que no me’n vaja. -

            -Doncs has de tornar al circ i aconseguir eixos papers, jo t’ajudaré en el que faça falta però sense els papers no podem fer res.-

Van acordar que Nawin tornaria al circ i actuaria com si nom’es haguera eixit a pegar una volta. Al dia següent Jake va anar al circ amb son pare dient que era un cercatalents i que volia comprar-li a Nawin. Spike va accedir a vendre-li-la. Però el pare de Jake li va demanar primer tots els papers per a vorer que estiguera tot en regla. I com Spike no se’n va adonar de que era un engany li’ls  va donar.

Aquella nit Nawin, Medci,Jake i son pare Charles, sopaven tranquil·lament a casa de Jake. Nawin i Medci eren lliures i prompte estarien a casa. Charles se’n va anar a dormir i Medci darrere d’ell. Jake i Nawin es van quedar soles al sofà del xicotet apartament. Un silenci incòmode inundava la saleta. Els dos jóvens no sabien què fer, per a Nawin tot era nou, sentia algo que no comprenia. I Jake coneixia l’amor, era jove,però les relacions comencen prompte en la gran ciutat; clar que mai havia eixit en una xica circense,d’una tribu amazònica que tenia a un guepard per mascota i millor amic. El silenci continuava. Desprès d’una bona estona Nawin es va decidir a trencar-lo:

            -Moltíssimes gracies per ajudar-me tant. Conec poc els vostres costums però crec que açò que estàs fent tu no és normal. El més normal és que ahir hagueres eixit corrent quan vas vore a Medci.¿Per què no ho vas fer?

Jake no contestava, seguia en els seus pensaments,intentant aclarir la seua ment. Pel que sembla ho va aconseguir. De sobte li va agafar les mans a Nawin i poc a poc es va acostar a la seua cara, molt lentament.Com si encara no tinguera clar que estava fent. Va soltar una mà i la va agafar del coll, enredant els dits en el seu monyo. Cada volta més prop d’ella, i més prop i més prop fins que ajudant-se amb la mà que tenia al coll. Va acostar a Nawin un poc va tancar els ulls i la va besar. Un bes curt,quan va acabar s’acostà a la seua orella i li va dir:

            -No vaig eixir corrent per que no l’havia vist, en aquell moment soles tenia ulls per a tu.-

Nawin va somriure mentre intentava controlar el seus tremolors; i es van fondre en un altre bes. Aquesta volta més llarg i apassionat, perquè en eixe moment els dos sabien que era el que els estava passant. Seguia havent silenci però no era incòmode era un silenci agradable; el silenci que hi ha quan sobren les paraules.

Al dia següent Jake es va alçar més prompte del normal, no havia dormit en tota la nit pensant en que podia fer per a no separar-se de Nawin,l’amava però ella volia tornar a casa i ser lliure. A l’eixir a la cuina estava Charles prenent-se un cafè. Jake va prendre una decisió:

            -Papa, me’n vull anar amb Nawin a la selva- Va dir amb un poc de por a la reacció de son pare.

Charles comença a riure desesperadament, però al veure que el seu fill  no anava de broma va dir:

            -Però,tu t’has tornat boig fill meu?.No ho permetré de cap manera. Es pot saber per què? Tu tens uns estudis que acabar i una vida ací amb mi o com a molt en un altra ciutat però dins dels Estats Units. El teu futur no està en una selva vivint amb una salvatge i  un guepard.-

-Papa, estic enamorat, no sé com ha passat ni per què però ho estic...-

-Que estàs enamorat?! Eixa és nova,¿com vas a enamorar-te si no fa ni tres dies que la coneixes?-El va tallar Charles.

-Ja,¿ i què més dóna?, la vull i vull viure en ella i si no em dónes el teu permís me n’aniré sense ell. Però no vaig a deixar que se’n vaja, no sense mi. Tens tres opcions: o em deixes i me’n vaig, o no em deixes i me’n vaig igualment o te’n véns tu amb mi.-Li va dir Jake mentre començava a arreplegar coses.

-¿Que me’n vaja amb tu i amb la teua nova novia?¿i de què viurem?-Va dir ell.

-Ah no ho sé!! Sobre la marxa.-Va dir Jake que ja estava guardant les coses de son pare a la maleta.

-Bé d’acord. -va accedir Charles.-Si és que em fas fer unes coses.-

Tots dos es van posar a fer maletes i quan Nawin es va despertar estava tot preparat.

            -¿Què són totes estes maletes?-Va preguntar encara mig dormida.

            -Són les nostres maletes, se n’anem amb tu i  Medci.-Va dir Jake mentre s’enginjolava.-Et vull Nawin i vull viure amb tu.-

Nawin el va abraçar mentre li queia la llàgrima.

            -Et vull, et vull, et vull. No saps com em fa de feliçlo feliç que em digues açò però...-

            -¿Però què?-Vam preguntar els dos homes a la volta.

            -No res, simplement que on anem no necessitareu eixes maletes.-Va dir Nawin sense deixar de somriure.

Dos hores desprès estaven en un vaixell camí de la costa Sud-americana.I als tres dies ja estaven en un cotxe travessant la part més poblada de la selva. Fins al moment de que ja no podia avançar més i van continuar caminant. I  per fi un dia més tard i després de quasi set anys Nawin i Medci tornàvem a casa, amb els seus; van ser ben rebuts tant ells com els seus dos nous amics Jake i Charles. Al poc temps d’açò Jake i Nawin es vam casar i Charles va conèixer a una dona de la tribu, i probablement prompte tornarà a haver boda en la tribu dels Amniticalla.

                                                                       Andrea Aracil Gisbert. 

1º E