A la ciutat de Burgos, va viure un home anomenat
Sergi. Sergi era força alt , amb ulls
marrons i cabells rossos. Era alegre, divertit, simpàtic i sempre va tractar
d'ajudar a altre. Solia vestir molt
elegantment amb corbates, jaquetes, pantalons molt refinats i camises
negres. Li agradava cantar, jugar cartes i anar al cinema.
Es podria dir que Sergi era l’home perfecte, però no era el cas, tenia un
problema, sempre arribava tard al treball .Fins que el seu cap el va bonegar.
-Açò no pot continuar! Puc passar per alt que aplegues un dia tard,però
no tots el dies !
Mentre que Sergi estava a sa casa, mirant durant una bona estona el
rellotge, se li ocorregué una idea:
-Clar! Em quede amb alguns minuts i hores del rellotge,me’ls fique a la
butxaca i així tendre temps per a aplegar al treball a l’hora .
Sergi estava molt feliç perquè havia trobat una solució. Però va sentir llàstima pels altres que arribarien
tard i com molt bona persona va pensar;
- Viatjaré a un lloc petit i
vendré el temps, així ningú mai mes arribarà tard
Al proper matí Sergi com va dir, obrí una paredeta en un lloc on va
vendre el temps, amb un cartell que anunciava “temps en venda”.
Les persones quan passaven miraven Sergi amb cara estranya, però a ell li
donava igual. Va passar un home que s’afanyava
a arribar una reunió de treball.
- Que tard és !-, exclamà
L'home va veure el lloc i va pensar que era un acudit pero per provar no
passa res.
- Aquí venen temps?-va preguntar l'home.
-Sí, aquí és, quant de temps vol comprar?-va respondre Sergi
Un quart d’hora per favor –respongué l’home.
-Bé, es un quart d’euro - va dir.
-Un quart de euro? Pren un euro i
quedat amb el sobrant.
L'home amb el seu temps a la butxaca se n’anà a l'oficina. Quan va arribar, no hi havia ningú
a la sala de reunions. L'home va mira la seva butxaca i va dir:
-Bajoca han estat. Com m’he deixat estafar! Això del temps era una mentida
i ara ja sa acabat la reunió i el cap
estarà enfadat amb mi .
En aquell moment el cap va arribar a la sala de reunions i va dir
sorprès:
-Arazil! Ha sigut el primer que ha arribat a l'oficina.
- De veritat?-va preguntar l'home.
-Sí,molt bé, continue així -, va dir.
L'home no s’ho podia creure. Havia arribat prompte! Per tant, va començar
a dir-los-ho als altres. En un primer moment ningú s’ho creia, però llavors,
quan van anar a veure si era cert el que havia dit, no s’ho podien creure. Era
cert!
Llavors, algunes persones els ho van dir als altres i per tant la paradeta
de Sergi es va convertir en una botiga, la botiga es va convertir en una
botiga per departaments que la venda de pastissos de segons, llampares d'hores,
sofàs de minuts...
És a dir, que entre minuts i hores Sergi s'havia convertit en l'home més
ric del món. Sergi va eixir una vegada més per buscar més temps, però hi ha hagué
un problema, ja no en quedava més! Demanà per totes les cases, però la resposta era la
mateixa, no!
-He de fer alguna cosa. Perquè si no, no hi ha més hores en el món i no
sabem viure sense temps - Sergi, va dir.
En aquell moment Sergi va veure un gran cartell amb cartes que deia: té
un problema i no sap què fer? ? Vine a visitar les "solucions del Mag"
sempre té una solució. L'oficina és al núm. 14.
Sergi estava molt impressionat i va decidir anar a veure’l. Quan va
arribar al seu despatx va veure el mag,
tenia una barba blanca que arribava a la part ventral i portava un vestit de
color verd. Era baix, amb els ulls blaus i les galtes vermelles. Semblà,
amistós i bon sentit de l'humor.
-Quin és el teu problema?-li va preguntar el mag.
Sergi li va dir tot el que va passar.
- Que puc fer?-va preguntar Sergi.
-No pots jugar amb el temps. Si vostè arriba tard a l'oficina no era culpa del temps, era
seua - va respondre.
-Veritat....Vosté té raó. Però què faig?-va preguntar.
-Res. Les Hores i els minuts han de tornar a poc a poc als rellotges.
Però recordeu, que heu d’aprofitar millor el temps de què disposeu - va respondre el mag.
-Gràcies – Va dir Sergi.
I així, a poc a poc el temps va tornar als rellotges, primer van retornar
els segons, després els minuts, després les hores i acabà amb el dia. Sergi ja no arriba tard a l'oficina, i
des d'aquell dia tots els habitants gaudeixen
fins a l’últim segon
ÀNGELA CARRO COBO 3r ESO A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada