Això era i no era.
Tres amics que un bon dia s’alçaren del llit amb un afany terrible d’aventures.
A tos tres els envaïa les ganes de fer alguna cosa diferent. S’acostava Nadal;
la primera neu queia sobre les grans extensions de prats i muntanyes on hi
havia un poblet anomenat d’Utritz,als bells Alps Suïssos. Aquest fet, com déiem
, provocava un sentiment que es produïa any rere any.
Freddy,Tony i Ralph
eren uns joves amics que havien decidit que eixe any tot seria diferent. S’hi
havien fet el propòsit i ningú els faria
canviar d’idea.
Aquell any volien
agafar la motxilla, amb molt menjar i unes tendes de campanya a prova de
qualsevol oratge, i passarien les festes de Nadal, qui sap on. Potser això fóra
el menys important. El que es tractava era d’endinsar-se en l’aventura de
conèixer altres llocs i una altra gent
que no fóra d’aquell poble.
Els costà de
convèncer els pares, els quals no ocultaven la por, però també els contagià
l’entusiasme amb que tots tres havien preparat la idea de l’eixida. Amb una
gran càrrega sobre l’esquena, i un cor ple d’il·lusions juvenils, Freddy , Tony
i Ralph s’acomiadaren dels seus pares i començaren el camí per una petita senda
que comunicava el poble amb altres frondoses muntanyes alpines. Cap dels tres
no podia dissimular l’alegria que sentien per l’experiència que suposava
aquesta marxa, aquest camí cap a l’aventura; a la recerca d’allò desconegut, o si més no, d’una altra manera de viure el
Nadal.
Ja feia més de
quatre hores que havien iniciat la marxa, i tothom s’hi trobava, a més a més,
amb un buit a la panxa, que havia anat minvant les forces fins impedir-los de
fer una sola passa més.
Amb un inconfusible
posat d’esgotament, tots tres s’assegueren
sota l’ombra d’un bosc , el qual pràcticament els ocultava la llum del
dia. Ralph , Freddy i Tony obriren les motxilles i en tragueren uns entrepans i
molta fruita, per tal de poder llevar la sensació de fam que els envaïa de cap
a peus.
Una vegada van
menjar, se sentien molt a gust i amb poques ganes de emprendre de nou el
viatge, un capritx l’oratge, però va aconseguir que els entraren ganes
d’anar-se’n. De sobte, uns núvols negres van fer la seua aparició , tot
descarregant una forta tempesta d’aigua. En un primer moment, tothom romangué
al seu lloc , sense dir-ne ni pruna. Ralph fou el primer en reaccionar ; - No
podem quedar-nos ací -digué- Hem de trobar algun lloc per refugiar-nos de la
pluja. –Afanyem-nos, o ens xoparem de veres! – Afegí Tony.
No ho van pensar
dues vegades, i començaren a córrer a tota velocitat, sense detenir-se gens ni
mica. Anaven tant de pressa que no
podien veure allò que trepitjaven, ja fóra branques d’arbres trencades, fullam,
pedres i tot tipus de brossa.
Fou aleshores,
quan, en saltar per tal d’evitar una branca enorme,caigueren tots tres per un
enorme forat,que la mateixa branca tapava, i que no pogueren veure, a causa de
la velocitat que hi duien. El clot era molt gran i fondo. Ells mateixos
mostraren com passaven els segons abans d’arribar al fons , i perdre totalment
el coneixement.
Freddy fou el
primer en recuperar-se , es palpà tot el
cos comprovant que no li feia mal res. Mirà al seu voltant, ràpidament desperta
els seus amics, i començaren a explorar
el lloc on havien caigut. De sobte, els nostres amics es van trobar envoltats
per uns éssers, tots negres i amb el nas molt roig i els pòmuls dels quals eren
color groc. Els homenets anaren apropant-se de mica en mica, i en qüestió d’uns segons, els envoltaren pels
quatre cantons. Foren conduïts davant la cort suprema, on hi havia el rei i la
reina. En arribar davant de la família Reial, van obligar als tres xics a
agenollar-se davant la cort dels Donyets. El Rei fou el primer en preguntar: -
Qui sou vosaltres?
Freddy els explicà
tota la història: que eren i com havien arribat fins aquell lloc.
-Jo no m’ho crec ,
i tu ? – Li preguntà a la Reina.
-Perquè com ja he
dit jo personalment no m’ho creuria- afegí la Reina.
-Jo crec que
hi diuen la veritat . Semblen xiquets
honrats – Afegí la princesa, amb un lleu somriure.
-Doncs a mi no
m’agraden! –Replicà el Rei.
-Són tan diferents!
Deixem-los que celebren el Nadal amb nosaltres- Digué, amb molta tendresa la
princesa.
-Està bé ! Els nens
queden convidats a passar el Nadal amb el poble Donyet.
I així doncs,
tothom començà a ballar i a ballar. Al cap damunt del cel negre tan estrany, hi
va sortir una taca roja enmig.
Era la lluna del
país dels Donyets, aquesta lluna feia
que tothom se sentira feliç ; però com sempre passa, la felicitat no és eterna ,
així que tots els presents anaren perdent les forces fins caure en un somni
profund. Tardaren molt en despertar i quan finalment ho feren tardaren uns
segons en reconèixer on eren.
Es trobaven a casa
Ralph. Tots recordaven la festa del dia anterior, però ningú no podia explicar
res. Tots cinc s’alçaren i anaren cap a la finestra . Era de nit. Al cel negre,
pogueren veure una lluna amb un somrís molt gran. Era la lluna dels Donyets, la
qual desaparegué lentament, perdent-se en l’horitzó negre de la mitja nit.
TABATHA AMADOR
FERRI 3R C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada