L'EXPERIMENT

Hi havia una vegada, en una ciutat, un home que es deia Marc. Era un científic que investigava amb l'ADN dels animals. Les seues investigacions actuals s'orientaven en voler fer els animals, i també a si mateix, més intel·ligents. Ho volia aconseguir amb un medicament que havia creat al seu laboratori i que feia el cervell més actiu. Primer hauria d'aconseguir fer-ho segur per a les persones fent proves amb animals, i quan demostrara que no tenia efectes secundaris perjudicials per a l'ésser humà, caldria demanar als seus superiors permís per a utilitzar-lo amb persones.

El laboratori on treballava era una gran empresa farmacèutica. Marc necessitava mols recursos, tant econòmics com de personal per al laboratori, per als diferents tipus d'animals i de diferents races.. que podria aconseguir si convencia els seus superiors que era una molt bona inversió. Així ho va fer i finalment ho va aconseguir. Els seus superiors li van donar un equip perquè s'encarregara dels animals, un altre per a les proves que es farien als animals i finalment un altre per a les darreres proves on ell estava inclòs, ja que desprès de comprovar si era efectiu amb els animals ho provaria amb humans.

Un amic seu, que tenia un important càrrec de directiu i en la empresa i, per descomptat, amb més poder sobre l'experiment, es va encarregar de dir als seus superiors el que havien d'invertir per a fer totes les proves necessàries i els va convéncer dels grans resultats que obtendrien amb el producte.ique els beneficis serien molt més grans que els diners que anaven a gastar-se. Va dir a Marc que havia d'aconseguir el medicament i que després guanyarienmolts diners, i sobretot, tindrien més poder. Ell no estava molt preocupat perquè estava molt segur de si mateix i estava convençut que Marc obtindria el medicament i tot eixiria bé..

Les primeres proves van ser un èxit. Es va utilitzar una mosca. Se li van fer proves i analítiques de tot tipus abans i després de inocular-li el medicament. Després van comparar el seu comportament amb el d'una mosca sense medicar. Van observar que la que tenia la droga anava directament al seu menjar, encara que el camviaren de lloc ella sempre anava directa a per ell. Però l'altra, com era normal s'entretenia per aci i per allí i tardava més en trobar-lo.

De seguida es van sentir molt confiats i ho van provar amb altres animals, incrementant la seua complexitat fisiológica. Primer van utilitzar insectes més grans com aranyes, després amfibis com granotes, rèptils com seps, i finalment es van atrevir a experimentar amb mamífers, com gossos i gats. Després de comprovar que la capacitat intel·lectual d'alguns dels animals augmentava i que no semblaven afectats per cap efecte negatiu, es va provar la droga amb animals com els dofins o els micos amb més intel·ligència.

Tot anava sobre rodes i els caps, cada vegada més convençuts i més contents amb als resultats que s'obtenien, van donar a Marc un augment de sou molt considerable gràcies al seu amic i al seu experiment. També van duplicar els diners per a la investigació.

Les proves de l'últim experiment es van realitzar amb els dofins i els micos. Van ser més llargues que les anteriors i molt més detallades i completes perquè el següent pas seria amb els humans, i havien d'asegurar-se que no hi hagueren problemes, per a verificar que les vides humanes no corrien cap perill.

Després de confirmar l'èxit amb els experiments amb dofins i micos, Marc i el seu equip van sugerir als caps de l'empresa començar a fer proves amb humans. Els primers subjectes que volien utilitzar eren persones que tenien malalties terminals i s'oferien voluntaris per a fer l'experiment. Però en aquell moment, es va presentar un greu problema. Els primers animals que havien utilitzat per als experiments va començar a morir. Les raons no les coneixien i encara les estaven estudiant. Però desgraciadament ja li havien injectat a un humà el medicament per a mutar l'ADN. Encara que no es trobava malament físicament, van comprovar que per dins del seu cos tenia centenars de cèl·lules infestades, que anaven desapareixen a poc a poc, però també desapareixien les cèl·lules que estaven sanes, i així, matant la persona. Al dia següent va morir.

Els directius de l'empresa estaven molt preocupats i espantat. Van dir que no podien continuar patrocinant l'experiment perquè no servia, ja que per algun motiu la droga destruia les cèl·lules i anava matant els subjectes. Havien perdut ja molts diners, i no en volien perdre més per les morts dels animals, i sobretot per la mort de la persona, encara que havia sigut un malalt terminal voluntari i li quedaven tres mesos de vida com a molt. El seu amic el va abandonar, perquè va perdre la poca influència que tenia sobre els caps i va comprendre que si no es posava en contra de l'experiment podia perdre el seu càrrec a l'empresa, aixi que Marc es va trobar sol i sense recursos per a continuar investigar i trobar per què la droga no funcionava correctamente.

Abans que es destruïren totes les proves que s'havien fet i tots els informes dels resultats obtinguts, Marc va agafar totes les que va poder, va gravar en els seu ordinador tota la informació, les autòpsies dels animals que havien mort i també de l'home malalt. Estava estranyat perqué alguns animals havien mort de forma diferent a l'humà, així que volia fer més proves per ell mateix i trobar les respostes a totes les preguntes que no parava de fer-se.

Ja en sa casa, es va tancar amb menjar i aigua suficients per a alguns dies, va desconnectar el teléfon, va engegar l'ordinador i es va posar a estudiar molt concentrat tots el experiments realitzats i els resultats obtinguts. Va començar per la mosca, i va vore que havia mort de forma natural, igual que un dels gossos utilitzats.Va estudiar tots els experiments fets i les autòpsies de tots els que havien mort Va analitzar les causes de les morts i els resultats eren prou estranys. Alguns animals havien mort perquè el seu ADN s'havia transformat de manera que no podien viure, altres no havien patit canvis en l'ADN però el seu cervell no havia canviat.

Van passar 48 hores i Marc estava cada vegada més confòs, necessitava estudiar amb algun subjecte de prova que encara estiguera viu. Aleshores va eixir de casa i va tornar a la feina ràpidament per vore si encara quedaven animals vius, i fer-los proves. Va entrar al laboratori que ara estava desert i desprès va anar a les sales on tenien els animals per a l'experiment. Per sort encara quedava un mico a qui havien injectat la medicina i no havia mort, tampoc no havia sigut sacrificat pels seus superiors. El va estar observant, al principi no notava cap canvi en ell, però, com tenia tanta il·lusió que funcionara el seu experiment, se'l va quedar i el va dur a sa casa per a vore si tenia problemes i poder estudiar la seua conducta.

Va observar que les seues cèl·lules estaven bé, no estava malalt però tampoc no es feia intel·ligent. Marc va pensar que era perquè el servell dels micos no podia evolucionar perquè el seu ADN no era compatible amb el material genétic usat a l'experiment.

Marc estava convençut que amb els humans la droga devia funcionar i que si havia fallat per incompatibilitat amb l'ADN amb ell no podia tenir eixe problema perquè per a fabricar el medicament al laboratori havia utilitzat les seues pròpies cèl·lules.Després de pensar-ho durant prou temps, Marc va decidir `provar amb ell mateix la medicina, i, dit i fet, se la va injectar sense ningú que el poguera vigilar. Estava convençut que tot aniria be, i així va ser. Marc notava que era cada vegada més intel·ligent, però lo primer era lo primer,.i va anar corrent a l'Hospital a fer-se proves, pensant si havia sigut mala idea.

Quan va arribar a l'Hospital, se sentia malament i va buscar el metge perquè tenia por, por d'allò que ell havia creat, però abans que poguera arribar a la sala d'urgències, va caure i va morir.

AUSIÀS AMORÓS SERRA , 3r ESO A