Hi havia una vegada en un lloc allunyat de la
civilització on vivia Zero. Zero era un xiquet de dotze anys que vivia ell
soles amb el seu gos, Llop. Vivien en tots els racons de la ciutat que trobaven
on no hi havia gent. Eren sense cap dubte els millors amics que hi podien viure
junts, d’altra banda, perquè tampoc coneixien a ningú més. Zero era un xiquet
que va perdre als seus pares en un accident
de cotxe i no van sobreviure cap d’ells, tan sols ell i Llop. Zero va eixir de l’accident sa i
estalvi, però l’accident provocà que la seua cara es desfigurara per complet,
era un complet monstre. Llop també va sobreviure perquè tan sols era un cadell
i anava dins d’una gàbia que el va salvar. Llop i Zero van intentar
comunicar-se amb algú però l’aspecte d’ells era tan horrible que ningú va ser
capaç de mirar-los a la cara. Al temps, es van acostumar i van decidir viure
independentment els dos. Buscaven el menjar per la brossa, pel camp, o per
qualsevol altre mitjà. Dormien en qualsevol lloc que veien que estaven segurs i
no hi havia ningú. Zero i Llop, es pot dir que eren feliços, però perquè eren
joves, i no havien descobert les coses que els podia ocórrer en la vida.
Una nit, Zero i Llop dormien en un racó de la
ciutat, però una música els va despertar. Eren les festes de Moros i Cristians
i tots els carrers eren plens de joves i adults divertint-se. Llop i Zero es
van quedar bocabadats mirant tal espectacle, que mai havien vist. Dones ballant, homes disfressats, xiquets
repartint llepolies, cavalls, bous... un autèntic espectacle que el tenien
davant dels seus nassos i no van tindre l’oportunitat de veure mai. Ningú
s’adonà de la seua presència però en una gàbia i havia un tigre, que Llop va
confondre amb algú de la seua família i va anar corrent a mirar-lo de ben a
prop. Zero va anar corrent per a agafar-lo, passava desapercebut perquè ningú
estava mirant a terra, i ell anava a gates per a no ser observat. Llop estava
davant del tigre i Zero el va agafar de la cua. Un domador del tigre els va
veure i va cridar de seguida als seus ajudants perquè els retingueren. Zero i
Llop van rebre un colp al cap, i després d’això van perdre la consciència.
Zero va despertar en una gàbia ell sol, no
sabia on estava, no veia res, intentava recuperar-se però pareixia impossible.
De sobte, va sentir la gent i la música més prop que mai. Zero va passar a
formar part de l’espectacle. Totes les dones el miraven sorpreses i pensaven
que era un animal que no estava ben format, ja que anava despullat i amb unes
pintes que ningú diria que era un ser humà. Els xiquets li tiraven llepolies,
els homes li pegaven fuetades i les dones tan sols amb la cara que posaven, no
feia falta que digueren res. Zero estava acostumat a no ser acceptat, però
aquella vegada va ser molt diferent, la gent no sols passava d’ell sinó que a
més també el maltractaven i l’utilitzaven com a una mona de circ. Zero buscava
a Llop amb la vista, però no el veia, però va sentir darrere d’ell un soroll
que tan sols feia Llop. Estava també en una gàbia ell sol, i no sabien que
podien fer. Aleshores no van poder fer altra cosa que esperar a que acabar
l’espectacle. Quan va acabar els van deixar dins d’un local a tots els animals
i a Zero, aleshores Zero va haver de pensar què fer per a poder eixir. Llop va
ser ràpid pensant i va començar a lladrar. Tots els animals es van posar
furiosos i amb els tremolors van tombar la gàbia de Llop i va poder eixir. Llop
va salvar a Zero i van eixir corrent a tornar al camp. Els netejadors que
estaven netejant la plaça els van veure i se’n van anar fugint d’ells. Llop i
Zero van poder anar-se’n i viure
tranquils.
Llop i Zero van aplegar a la conclusió que la
seua vida era completament diferent a la dels humans, i van decidir apartar-se
d’ells per a sempre i se n’anaren a viure lluny, apartats de qualsevol contacte
amb la humanitat, perquè aquelles festes de Moros i Cristians van comprendre
que, Llop estava clar que no era un humà, però conforme es van comportar els
humans, Zero va veure, que ell tampoc era un d’ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada