Tot va començar, un fatídic 3 de desembre, quan a una innocent classe de 3 E.S.O A, el professor de valencia els obligá a treballar com a negres per a ell, mananlos a cadascun un treball que consistia a inventar un conte, que despres si passava les proves davant les implacables observacions del profesor com si de la I.T.V es tractara, seria destinat al sambori.
El que els alumnes no sabien era la tragedia que s’esdevendria a l’hora d’exprimír els cervells com a llimes per eixir del pas amb una historia d’aquestes de dracs de color rosa i princeses amb botes militars.
Aquella nit, una figura misteriosa es presenta a les immediacions on els alumnes passaven mes de la meitat de la seva vida en estat de captiveri, després que aquest personatge tingués el valor de presentar-se a hores en les que alli no hi havia ni una ànima, i que segrestara un panini per a satisfer la fam que l’aguaitava, indagá als fitxers del centre per obtindre allo que menys interessa, un llistat dels noms dels alumnes amb les corresponents dades esçencials com són: nom, cognosms, el teléfon i les postres favorites. Ningu, se n’adoná de la seva presencia.
La nit següent, la mateixa figura misteriosa, es presenta casa per casa, inexplicablement, s’enfila per baix de les portes i amb una rapidesa inpactant i l’ajuda d’un aparell per a succionar la imaginació, que mes que un aparell de alta tecnología pareixia una aspiradora, s’endugué eixa substancia tan cobdiciada de tots els alumnes... almenys, de quasi tots.
El dissabte de matí, la nostra protagonista es disposà a finalitzar el treball de valencia quan caigué en el compte que alguna cosa succeïa.. la seua imaginació no estava! La noia indignada decidí indagar, estava més que segura que no podia haver-la perduda.. el mòbil, les claus, la cartera.. ho perdia tot però la seua imaginació sempre la portava ben nugada!
Es recorregue tots ells llocs imaginables, pastisseries, fàbriques abandonades.. i endivineu què! No encontra cap indici del lladre d’imaginació. Normal, sense aquesta substància preciada a qui se li ocorreria on buscar? Pel que sembla el lladre no era suficientment bo perquè a la nostra amiga se li ocorregue un lloc on buscar.. el lloc on ella anava a imaginar històries! En efecte, no s’equivocà molt perquè en arribar detectà una marca amb forma de I en el terra i una tarjeta amb les inicials de X. C...
X.C? qui hi havia amb aquella localitat, interessat amb la imaginació dels jovençols i a més amb aquelles inicials? Despres de molt pensar i descartar noms com: xocolate calent o xancleta correjosa, després de molt caminar veié un cartell d’una actuació d’un comic molt bo i molt apreciat: Xavi Castillo
Alguna cosa dins d’ella li deia que alló tenia alguna cosa a vore... però què?! Xancleta claneta... xocolate corretjos... Xavi corretjos... xocolate Castillo... Clar! Xavi Castillo!
La noia s’entrevistà directament amb Jordi Sedano per a concertar una entrevista amb el còmic, l’encontre tingué llloc al mateix ajuntament, a aquella mateixa hora de l’endemà. Aquell home, polit, amb apariençia de tindre les coses molt clares aquell dia pareixia un poc impacient.. sense duptar-ho el pobre Xavi en un tres i no res es veié a rebossar de preguntes, no se sap bé si per l’estrés, la por de veure’s agafat o que el dinar no li havia sentat bé.. ho confessa tot, no volia tota la imaginació sols un poc, la necessitava ja que ell amb el pas del temps i tantes actuacions anava desgastant-se, no controlar la maquina havia fet que anara furtant-la tota i ja se sap, la imaginació es com els bolets, si l’arranques d’arrel ja no torna a créixer.
El còmic es disculpà, tornà tal i com havia furtat tota la imaginació als nens de la classe de tercer i es comprometé amb la noia a ajudar-la un poc amb la història.
Uns dies despres entregaren aquells fulls plens de poder imprés a ells a la professora de valencià, la historia de la nostra protagonista no fou l’elegida per al premi però una cosa estava clara, s’havia lliurat del 0.
Cristina Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada