Dona alada

Vaig notar als teus ulls
Que vivies en la polaritat
I que els teus llavis negaven
Allò que tots havíem vist:
El teu desig ferm de volar

Aquell matí, però
No podies amagar-les més
Sota aquella samarreta estreta:
T’havien crescut les ales!
Eren d’un blanc espectacular!

I també he vist, en moure't,
que camines diferent, més lleugera
Quasi musical, com a botets
Ets una dona alada, ho sabies?
Una fada de la nit!

També se’t nota a l’iris
Què és allò que cerques:
vols anar-hi més enllà
del fet de demanar i subsistir
oblidar que fins ara
només t'havies resignat

Fada alada, dona voladora
Creuaràs mars de sal i plàncton
Buscant-ne -ara si- un lloc nou?
Ensordidores i ascendents
elles es mouen i reclamen

Empeny amb força els peus
Que encara trepitgen la terra
Hi veuràs les arrels, ben fondes
I des d’aqueix lloc, fent un bot
L'ascensió!