Fent una enquesta a jóvens d´entre quinze i
vint-i-tres anys sobre la visió que tenien del món, em va sorprendre la
resposta pessimista i negativa que em van donar la majoria d´aquestos. Resaltar la resposta d´una
xiqueta de dèsset anys a la pregunta: Com veus això de ser major d´edat? “No m’agrada
fer-me gran, perquè això,entre altres coses, suposa veure el costat roin de la vida. Ja fa un temps que m’estic
adonant que les aparences enganyen que no tot es tan perfecte i bonic com ho
veia quan tenia deu anys, fins i tot, dotze. A mesura que m´he anat apropant
als dihuit he deixat de veure la vida amb eixos ulls innocents que tot ho veien
bé, tot perfecte i bonic, he deixat de veure el món des d´ eixa perspectiva
idealitzada anant posant els peus a terra, i que dur se’m fa això, que dur està
sent la baixada i encara em queda
l´aterratge! Pensaràs que m´estic passant de pessimista, clar que sé que
créixer en té també de coses positives, i moltes! Però em dóna ràbia que hi
haja persones que visquen per fer mal als altres.”
Bé, només veient al nostre voltant podem adonar-se´n de
la quantitat de barbaritats que estan tenint lloc. Un tema molt actual, el
terrorisme.
Estudíem els
conflictes històrics com si res tingueren a veure amb la situació actual, ara
som considerats països d´Occident, “civilitzats”, on els drets humans i la
llibertat d’expressió estan per “damunt” de qualsevol altra cosa. No obstant, no cal mirar molt més lluny que al
nostre voltant per veure que aquesta “definició” d´ Estat està prou
idealitzada, podríem dir que això és el que es pretén però encara estem gaire
lluny d’aconseguir-ho.
Les diferents ètnies, costums, ideologies i postures
polítiques han sigut, i continuen sent, el focus principal de conflictes i els
causants de guerres i el sentiment de terror entre la població. Sinó, recordem la
Inquisició, la Revolució Francesa, el nazisme i stalinisme, les dictadures...
No obstant, els conflictes del segle XXI, eixe segle
en què tot ha “evolucionat” i tot està “modernitzat”, no s’allunyen molt dels
conflictes històrics anteriors, al cap i a la fi, les causes són les mateixes:
diferència ideològica, religió, avarícia per aconseguir poder i riquesa... Fem
esment de l’atemptat de les Torres Bessones que va tindre lloc a Nueva York el
2001 o del recent atac yihadista en Paris contra Charlie Hebdo (semanari
satíric francés de esquerres fundat en 1992) com una "revenja per l´honor"
del profeta Mahoma.
Ara pregunte: de veritat tenim llibertat
d´expressió? Ara més que mai ens hem adonat que cal cuidar més allò que diem o
fem, no siga que algú que no estiga d´acord acabe amb nosaltres. També està la
postura d´aquells que diuen que la llibertat d´expressió encara que siga un
dret, ha de tindre uns límits. Límits? D´acord, però la solució no està en
acabar amb la vida d´aquell que diga alguna cosa que t'ofenga. Si haguerem de matar
a tots aquells que es burlen del catolicisme i de la figura de Déu al món reduíem
la població a la meitat. Per tant, on està la nostra seguretat si encara que
permetem l´entrada esta gent al nostre país, aquests arremeten contra aquells
que ells consideren que han ofés la
figura del seu profeta Mahoma?
Altre tema a comentar és la corrupció política,
sempre present, però ara (quan la població ha començat a parlar i preguntar-se
la causa de determinats fets) és quan estan eixint a la llum més casos de
corrupció política que mai, i tots els que quedaran encara per
desmantellar! Actualment, segons
l´operació Púnica hi ha més de 800 casos de corrupció registrats en Espanya des
de l´any 2000. No teníem suficient amb la crisi econòmica per a que tinguera
lloc una crisi ideològica. Perquè és així, com hem pogut comprovar amb
l’enquesta, la població (els jóvens sobretot) es troba en una situació d’incertesa
política que ja no sap de qui fiar-se, tots els partits estan esguitats de
corrupció, clar que n´hi hauran de bons polítics però els fets ens porten a
generalitzar que la política, està plena de corruptes. Aprofitant-se de la
situació ix un nou partit polític, “Podemos”, i té suport per part de la
població perquè per a molts, (sobretot pels més afectats per la crisi
econòmica) sembla una via d´escapament. No obstant, en cas que “Podemos”
guanyara les eleccions, potser suposaria un retorn als temps del comunisme, on
el desenvolupament del país no és possible i la motivació i la recompensa per a
aquells que treballen més que la resta per aconseguir allò que volen no
existeixen.
Per acabar dir, per una banda, que l’Estat ha de
tractar de millorar la situació des de baix, és a dir, mitjançant l´educació inculcar
als més xicotets els valors que ha de tindre una persona per poder viure en
societat. Ja que les persones som un reflex d’allò que hem viscut i que hem
anat aprenent al llarg de la nostra vida.
Per altra banda, els ciutadans haurem de fer un
esforç i tractar de ser més solidaris uns amb els altres, tractar d´ eradicar els
conflictes, fomentar la pau i la llibertat i fer d’aquest món un en què gaudim
de la vida, que per a això està, per gaudir-la. Ja hi ha prou problemes per a
que nosaltres mateixos anem complicant més les coses. És una pena mirar al
voltant i veure morts, corrupció, conflictes... no obstant, açò és cosa de tots
i cadascun de nosaltres podem contribuir a canviar-ho. Motivem als jóvens
perquè el futur i la possibilitat de donar-li al país un aire renovador està a
les seues mans.
Assaig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada