Una de la matinada , vehícle negre , Conductor de cabell blanc , ulls ovalats , foscos , faccions remarcades ,mirada mordaç , llueix una camisa blanca adornada amb dos llànties d'oli , texans desgastats , mocassins negres .
-Al carrer de Sant Agustí per favor.
-Clar cavaller.
-Fa un fred del dimoni eh¡.
-si , ací a Madrid la nit refresca prou.
-És vosté d'ací?
Silenci incòmode , és curiós el ser humà , capacitat per a ser el geni dels diàlegs i tan incivilitzat a voltes com per a acurtar les possibilitats de contacte.
-Hem arribat , són deu euros.
-Moltes gràcies cavaller , ací té i que li siga lleugera la nit.
Carrer desert , la suau brisa de la nit acaricia les fulles dels arbres . Una jove de cutis moré , cabell fosc com la nit , lluïx un vestit roig els faldons del qual es balancegen de forma lleugera a causa de l'aire . Amb les seues delicades mans , obri la porta del cotxe i s'acomoda dins.
-Bona nit senyoreta .-Va dir el conductor mirant de reüll la xica pel retrovisor.
-Bona nit ,seria tan amable de portar-me al bar "La gloria"?.
-Encantat estaré d'això , vaja esta nit toca festa eh?.
-Ha ha això pareix , bo en realitat he quedat allí amb els meus pares , vénen de visita i vaig a ensenyar-los un poc la ciutat.
-Estudies ací?
-Si , sóc de Càceres , porte dos anys ací estudiant econòmiques.
-Vaja vaja una xicoteta matemàtica . Jo d'haver estudiat haguera triat filologia hispànica , saps les lletres m'apassionen , les ciències i les matemàtiques són com molt no sé...molt fredes , molt flegmàtiques.
-Bo jo sempre he mostrat simpatia per les lletres , al cap i a la fi és l'única forma que té el ser humà de poder expressar el que sent . Tots tenim un secret tancat sota clau en l'àtic de l'ànima.
-Vaja , m`he trobat amb una romàntica empedreïda.
-No ha ha , per a res , és una frase de l'escriptor Carlos Ruíz Zafón el qual és un dels meus preferits .
-Mmm per un moment m'havies enganyat joveneta , bo em deixe ja d'històries que hem arribat al seu destí , la veritat que m'ha fet passar una estona la mar d'agradable .
-El mateix dic , ja sé quin taxi agafar per a la próxima.Fins un altra
És aquesta llum d'hivern entre les cinc i les tres ,quan no hi ha cel sinò núvols ,crec que ningú la veu ,al igual que ningú veu els pardals però sí que olen el café i les torrades clixé .,segur que no mosseguen la polpa àcida mentres es banyen en sals mortals. El client que va entrar a continuació en el vehícle , va entrar com un terratrémol deixant darrere tot tipus de pudors i formalismes. La confiança es va apoderar de la situació i la conversació va ser fluida entre els dos individus.
-Vaig perdut pels carrers de Madrid. Les capitals són asfixiants.
-Sempre m'han cridat l'atenció els espais grans , inciten a la llibertat , i saps ,aquesta ens para molt bé als sers humans.
-Sempre i quan no acabes amb la llibertat del del costat .
-Ja ho sé , en això es basa la convivència ,però no ens estan llevant la puta llibertat eixos pispes del sistema?
-Ja comences a estirar d' hipèrbole benvolgut amic , com t'agrada exagerar ...
-El poble no hauria de témer els governants , els governants haurien de témer el poble.
-Vaja ara t'has tornat fanàtic del cine , m'agrada ,m'agrada molt ha ha ha.
-Maleïda siga , pareixem dos tristos poetes de la generació del 98.
-I no et sembla genial?
-Absurda és la paraula.
Què intimidants i grandioses resulten al mateix temps els carrers de Madrid , és tot tan ridícul i al mateix temps tan poètic , que la irrisió es disfressa de poesia.
-Vaja portem com a mitja hora de xerrameca i encara no m'ha dit on vol que el porte.
-A cap lloc en realitat , o a molts ...Hi ha tant per a veure ¡I no sols ací...M'agradaria anar per exemple a ...a Salamanca , no¡ A ...a Barcelona , si això és a Barcelona , ciutat de poetes i romàntics , enamorats de la vida bohèmia ...La meua volguda Barcelona.
- I diga'm amic , amb quin ofici es guanya la vida , o és un d'eixos afiliats a làtur?
-La veritat és que vaig estudiar una carrera no molt ben vista pels meus pares , em deien que estava destinat a viure en la misèria , i saps que li contestava jo?
-.Diga-m'ho home .
-Que mai es pot viure de forma miserable fent el que a un li agrada , bo parlant metafòricament clar , perquè fotre no tinc ni un dur amic meu...
-Es pot saber que vas estudiar?
-Filosofia , la cosa que més m'ha cridat l'atenció sempre és la pregunta filosòfica de per què estem ací i la mort .Em fan por les fronteres del coneixement relativista i quàntic i per això , no veig res més apassionant que quelcom que em fa por , perquè està completament fora de l'abast humà.
-Vaja quina nit més curiosa , m'he trobat amb un filòsof , maleïda siga¡¡ I deien que ser taxista era avorrit i monótom , valga'm Déu quina nit ¡¡
-A vegades bec , bo en realitat bec molt sovint , és l'única forma de passar una bona estona o millor dit d'oblidar-se que un existix , la gent creu que es tracta de descontrol , però jo crec que es tracta de tot el contrari , és una forma de controlar la meua vida , de limitar les meues emocions , impedir que fluïsquen , paralitzar el meu cervell ...
-Vaja...Mai no havia pensat en això , maleïts tòpics , fan que tingues una perspectiva molt simple de les coses quan en realitat tot és molt més complicat , tot té un rerefons , els tòpics fan als hòmens conformistes Amic meu la conversació potser haurà sigut la més interessant que he tingut en tota la meua vida , però tornant a la realitat i al cru món material , estic de guàrdia ,le va bé si li pare ací?No li cobraré."
-Clar home , faltaria més , els diners a un no li'ls regalen , supose que em quedaré disfrutant un poc de la nit i els foscos carrers de Madrid , moltes gràcies per fer menys amarga aquesta nit , podria dir que fins i tot ha sigut entretingut.
Feia un fred insuportable , se li gelaven les mans , el seu cos començava a tremolar però el que verdaderament li gelava el cor era la melancolia que tenia per l'abandó de María
-Bona nit , al carrer Legazpi per favor.
-Fa fred eh?
-Deies?
-Que fa molt de fred.
-Ah¡ I que ho diga ¡
-Encara que podria endevinar que eixa cara no la porta vosté a causa del fred.
- No , la veritat que no,. té vosté bon ull pel que veig.
-Com s'anomena ella?
L'home d'ulls color mel va suspirar , va posar els seus grans ulls en blanc i es va disposar a parlar.
-Maria. Em té boig de veritat , em lleva el son , no tinc fam , el meu organisme està morint a poc a poc , sense ella sóc nihilista . El seu cutis moré em trasbalsa , el seu cabell sedós em té atrapat , la seua cintura de vespa em té fascinat , els seus dos grans ulls verds són com dos joies en un desert . Sincera com cap altra , mai ha conegut la maldat , divertida , excèntrica , obsessa del cine i la lectura , dels Beatles , de la tortada de formatge , dels pianos de cua ...MaleÏda María suplixes la puta perfecció , amb tu és possible arribar a l'exextasis.
-Ho lamente molt per vosté , esta ben fotut cavaller , enamorar-se és la pitjor de les epidèmies del Segle XXI .
-Em pregunte com la gent és capaç d'enamorar-se amb tanta facilitat i com és de dura la impossibilitat de l'amor .
-A que et referixes amb això d'impossibilitat?
-A que no existeix l'amor etern , ens han menjat el cap amb mites sobre la mitjana taronja i la resta de fantasies promocionades per Walt Disney , fins i tot uns científics van dir que l'enamorament durava tres anys i després es tractava de comoditat.
-Quina cosa més lletja has fet.
-A que et refereixes?
-Has definit l'amor com alguna cosa científica , que collons us passa a tots? L'amor ix de dins , es tracta dels sentiments , no de cap experiment científic .
-Es tracta de María , m'està matant , i no només parle de mancança espiritual , també de mancança física ,les meues funcions vitals han passat a un segon pla .Els dilluns es posa eixa falda de volantets blaus turquesa que tant m'agrada , els dimarts ix a comprar el pa , els dimecres m'agrada la seua forma de mirar-me , els dijous em captiva la forma en què es lliga les sabatilles , els divendres ix a ballar amb les seues amigues , els dissabtes lluïx un vestit color avellana que li senta de vici i els diumenges llig el periòdic .No és fantástica?.I me la volen furtar , me l'estan arrabassant i jo ...Jo no puc consentir-ho entens , maleïda siga i Jo...jo em quedaré soles I. que m' ofegue en les meues pròpies llàgrimes , que els meus ulls han vist més llàgrimes que els de la pròpia tristesa , i que sóc la pena personificada vestida amb colors vius , que no és temps de dols , és temps de revolucions i de sabors. Per més que ho intente la tristesa s'aferra , la melancolia m'abraça amb les seues mans més feres i em deixa sense respiració a la vora de la tragedia , la pitjor tragèdia mai vista , i de la meua mà porte a la soledat , cansada d'estar sola refugiant-se en la més mínima figura.
-Però qui se l'emporta?
-El càncer se l'emporta , mai oblidaré el moment en què aquell homenet de bata blanca va pronunciar eixes sis lletres , càncer , de mama collons de mama , la pell se'm va eriçar , un amarg eriçó em va recórrer l'esquena , les meues mans tremolaven com si d'un terratrémol es tractara., , una suor freda em feia companyia , i el cor se'm va congelar , per sempre
-Saps? Quan et passa alguna cosa així , és com si res al teu voltant existira , com si esclatara una guerra , el millor de que se't congele el cor és que et fa fort , no et dol res , has patit tant que acabes acostumant el teu cos al dolor fins que forma part de tu , del teu dia a dia .Vore-la sense el seu preciós cabell amb el cutis pàl·lid , amb els ulls plorosos intentant contindre les llàgrimes per a no donar peu a la compassió , se li ha apagat la brillantor de la mirada , les ganes de viure , ella ja és morta , ha mort espiritualment , ha mort , només queda un cos que es va marcint pococ a poc.
Morir-se és una autèntica merda , l'amor de la meua vida se'n va , se'n va per a no tornar , només em queden un grapat de fotos seues , de pertinences seues que no la representen per a res , és molt fred , les fotografies són molt fredes , únicament mostren una figura , com defenien els filòsofs el ser humà és un compost de cos i ànima , i la seua ànima es va a perdre , i això em mata .
-I que hi ha dels records?Com va dir Ciceró:La vida dels morts , perdura en la memòria dels vius.
Moltes vegades , no tot el que creiem que ens representa és cert , les representacions són odioses, ens posen etiquetes com som , que representem ?, , .Un taxista pot fer molt més per les persones que molts psicòlegs , perquè a vegades molta gent només necessita que algú els escolte i que no els conega prou com per a jutjar-los .
-Al carrer de Sant Agustí per favor.
-Clar cavaller.
-Fa un fred del dimoni eh¡.
-si , ací a Madrid la nit refresca prou.
-És vosté d'ací?
Silenci incòmode , és curiós el ser humà , capacitat per a ser el geni dels diàlegs i tan incivilitzat a voltes com per a acurtar les possibilitats de contacte.
-Hem arribat , són deu euros.
-Moltes gràcies cavaller , ací té i que li siga lleugera la nit.
Carrer desert , la suau brisa de la nit acaricia les fulles dels arbres . Una jove de cutis moré , cabell fosc com la nit , lluïx un vestit roig els faldons del qual es balancegen de forma lleugera a causa de l'aire . Amb les seues delicades mans , obri la porta del cotxe i s'acomoda dins.
-Bona nit senyoreta .-Va dir el conductor mirant de reüll la xica pel retrovisor.
-Bona nit ,seria tan amable de portar-me al bar "La gloria"?.
-Encantat estaré d'això , vaja esta nit toca festa eh?.
-Ha ha això pareix , bo en realitat he quedat allí amb els meus pares , vénen de visita i vaig a ensenyar-los un poc la ciutat.
-Estudies ací?
-Si , sóc de Càceres , porte dos anys ací estudiant econòmiques.
-Vaja vaja una xicoteta matemàtica . Jo d'haver estudiat haguera triat filologia hispànica , saps les lletres m'apassionen , les ciències i les matemàtiques són com molt no sé...molt fredes , molt flegmàtiques.
-Bo jo sempre he mostrat simpatia per les lletres , al cap i a la fi és l'única forma que té el ser humà de poder expressar el que sent . Tots tenim un secret tancat sota clau en l'àtic de l'ànima.
-Vaja , m`he trobat amb una romàntica empedreïda.
-No ha ha , per a res , és una frase de l'escriptor Carlos Ruíz Zafón el qual és un dels meus preferits .
-Mmm per un moment m'havies enganyat joveneta , bo em deixe ja d'històries que hem arribat al seu destí , la veritat que m'ha fet passar una estona la mar d'agradable .
-El mateix dic , ja sé quin taxi agafar per a la próxima.Fins un altra
És aquesta llum d'hivern entre les cinc i les tres ,quan no hi ha cel sinò núvols ,crec que ningú la veu ,al igual que ningú veu els pardals però sí que olen el café i les torrades clixé .,segur que no mosseguen la polpa àcida mentres es banyen en sals mortals. El client que va entrar a continuació en el vehícle , va entrar com un terratrémol deixant darrere tot tipus de pudors i formalismes. La confiança es va apoderar de la situació i la conversació va ser fluida entre els dos individus.
-Vaig perdut pels carrers de Madrid. Les capitals són asfixiants.
-Sempre m'han cridat l'atenció els espais grans , inciten a la llibertat , i saps ,aquesta ens para molt bé als sers humans.
-Sempre i quan no acabes amb la llibertat del del costat .
-Ja ho sé , en això es basa la convivència ,però no ens estan llevant la puta llibertat eixos pispes del sistema?
-Ja comences a estirar d' hipèrbole benvolgut amic , com t'agrada exagerar ...
-El poble no hauria de témer els governants , els governants haurien de témer el poble.
-Vaja ara t'has tornat fanàtic del cine , m'agrada ,m'agrada molt ha ha ha.
-Maleïda siga , pareixem dos tristos poetes de la generació del 98.
-I no et sembla genial?
-Absurda és la paraula.
Què intimidants i grandioses resulten al mateix temps els carrers de Madrid , és tot tan ridícul i al mateix temps tan poètic , que la irrisió es disfressa de poesia.
-Vaja portem com a mitja hora de xerrameca i encara no m'ha dit on vol que el porte.
-A cap lloc en realitat , o a molts ...Hi ha tant per a veure ¡I no sols ací...M'agradaria anar per exemple a ...a Salamanca , no¡ A ...a Barcelona , si això és a Barcelona , ciutat de poetes i romàntics , enamorats de la vida bohèmia ...La meua volguda Barcelona.
- I diga'm amic , amb quin ofici es guanya la vida , o és un d'eixos afiliats a làtur?
-La veritat és que vaig estudiar una carrera no molt ben vista pels meus pares , em deien que estava destinat a viure en la misèria , i saps que li contestava jo?
-.Diga-m'ho home .
-Que mai es pot viure de forma miserable fent el que a un li agrada , bo parlant metafòricament clar , perquè fotre no tinc ni un dur amic meu...
-Es pot saber que vas estudiar?
-Filosofia , la cosa que més m'ha cridat l'atenció sempre és la pregunta filosòfica de per què estem ací i la mort .Em fan por les fronteres del coneixement relativista i quàntic i per això , no veig res més apassionant que quelcom que em fa por , perquè està completament fora de l'abast humà.
-Vaja quina nit més curiosa , m'he trobat amb un filòsof , maleïda siga¡¡ I deien que ser taxista era avorrit i monótom , valga'm Déu quina nit ¡¡
-A vegades bec , bo en realitat bec molt sovint , és l'única forma de passar una bona estona o millor dit d'oblidar-se que un existix , la gent creu que es tracta de descontrol , però jo crec que es tracta de tot el contrari , és una forma de controlar la meua vida , de limitar les meues emocions , impedir que fluïsquen , paralitzar el meu cervell ...
-Vaja...Mai no havia pensat en això , maleïts tòpics , fan que tingues una perspectiva molt simple de les coses quan en realitat tot és molt més complicat , tot té un rerefons , els tòpics fan als hòmens conformistes Amic meu la conversació potser haurà sigut la més interessant que he tingut en tota la meua vida , però tornant a la realitat i al cru món material , estic de guàrdia ,le va bé si li pare ací?No li cobraré."
-Clar home , faltaria més , els diners a un no li'ls regalen , supose que em quedaré disfrutant un poc de la nit i els foscos carrers de Madrid , moltes gràcies per fer menys amarga aquesta nit , podria dir que fins i tot ha sigut entretingut.
Feia un fred insuportable , se li gelaven les mans , el seu cos començava a tremolar però el que verdaderament li gelava el cor era la melancolia que tenia per l'abandó de María
-Bona nit , al carrer Legazpi per favor.
-Fa fred eh?
-Deies?
-Que fa molt de fred.
-Ah¡ I que ho diga ¡
-Encara que podria endevinar que eixa cara no la porta vosté a causa del fred.
- No , la veritat que no,. té vosté bon ull pel que veig.
-Com s'anomena ella?
L'home d'ulls color mel va suspirar , va posar els seus grans ulls en blanc i es va disposar a parlar.
-Maria. Em té boig de veritat , em lleva el son , no tinc fam , el meu organisme està morint a poc a poc , sense ella sóc nihilista . El seu cutis moré em trasbalsa , el seu cabell sedós em té atrapat , la seua cintura de vespa em té fascinat , els seus dos grans ulls verds són com dos joies en un desert . Sincera com cap altra , mai ha conegut la maldat , divertida , excèntrica , obsessa del cine i la lectura , dels Beatles , de la tortada de formatge , dels pianos de cua ...MaleÏda María suplixes la puta perfecció , amb tu és possible arribar a l'exextasis.
-Ho lamente molt per vosté , esta ben fotut cavaller , enamorar-se és la pitjor de les epidèmies del Segle XXI .
-Em pregunte com la gent és capaç d'enamorar-se amb tanta facilitat i com és de dura la impossibilitat de l'amor .
-A que et referixes amb això d'impossibilitat?
-A que no existeix l'amor etern , ens han menjat el cap amb mites sobre la mitjana taronja i la resta de fantasies promocionades per Walt Disney , fins i tot uns científics van dir que l'enamorament durava tres anys i després es tractava de comoditat.
-Quina cosa més lletja has fet.
-A que et refereixes?
-Has definit l'amor com alguna cosa científica , que collons us passa a tots? L'amor ix de dins , es tracta dels sentiments , no de cap experiment científic .
-Es tracta de María , m'està matant , i no només parle de mancança espiritual , també de mancança física ,les meues funcions vitals han passat a un segon pla .Els dilluns es posa eixa falda de volantets blaus turquesa que tant m'agrada , els dimarts ix a comprar el pa , els dimecres m'agrada la seua forma de mirar-me , els dijous em captiva la forma en què es lliga les sabatilles , els divendres ix a ballar amb les seues amigues , els dissabtes lluïx un vestit color avellana que li senta de vici i els diumenges llig el periòdic .No és fantástica?.I me la volen furtar , me l'estan arrabassant i jo ...Jo no puc consentir-ho entens , maleïda siga i Jo...jo em quedaré soles I. que m' ofegue en les meues pròpies llàgrimes , que els meus ulls han vist més llàgrimes que els de la pròpia tristesa , i que sóc la pena personificada vestida amb colors vius , que no és temps de dols , és temps de revolucions i de sabors. Per més que ho intente la tristesa s'aferra , la melancolia m'abraça amb les seues mans més feres i em deixa sense respiració a la vora de la tragedia , la pitjor tragèdia mai vista , i de la meua mà porte a la soledat , cansada d'estar sola refugiant-se en la més mínima figura.
-Però qui se l'emporta?
-El càncer se l'emporta , mai oblidaré el moment en què aquell homenet de bata blanca va pronunciar eixes sis lletres , càncer , de mama collons de mama , la pell se'm va eriçar , un amarg eriçó em va recórrer l'esquena , les meues mans tremolaven com si d'un terratrémol es tractara., , una suor freda em feia companyia , i el cor se'm va congelar , per sempre
-Saps? Quan et passa alguna cosa així , és com si res al teu voltant existira , com si esclatara una guerra , el millor de que se't congele el cor és que et fa fort , no et dol res , has patit tant que acabes acostumant el teu cos al dolor fins que forma part de tu , del teu dia a dia .Vore-la sense el seu preciós cabell amb el cutis pàl·lid , amb els ulls plorosos intentant contindre les llàgrimes per a no donar peu a la compassió , se li ha apagat la brillantor de la mirada , les ganes de viure , ella ja és morta , ha mort espiritualment , ha mort , només queda un cos que es va marcint pococ a poc.
Morir-se és una autèntica merda , l'amor de la meua vida se'n va , se'n va per a no tornar , només em queden un grapat de fotos seues , de pertinences seues que no la representen per a res , és molt fred , les fotografies són molt fredes , únicament mostren una figura , com defenien els filòsofs el ser humà és un compost de cos i ànima , i la seua ànima es va a perdre , i això em mata .
-I que hi ha dels records?Com va dir Ciceró:La vida dels morts , perdura en la memòria dels vius.
Moltes vegades , no tot el que creiem que ens representa és cert , les representacions són odioses, ens posen etiquetes com som , que representem ?, , .Un taxista pot fer molt més per les persones que molts psicòlegs , perquè a vegades molta gent només necessita que algú els escolte i que no els conega prou com per a jutjar-los .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada