Coneixeu la llegenda
de la casa de cristall? Aquesta llegenda és tan misteriosa com antiga. Conta la
llegenda que a les profunditats del bosc l’Eternitat,
fa més de cent anys que hi ha una casa encantada feta tota amb cristall. Tota la
casa és transparent, i a través d’ella es pot veure l’altra part del bosc, però
no el que hi ha dins. Únicament pots observar la casa i el bosc si et trobes a l’interior.
Sols una persona l‘ha trobada i ha entrat en ella, aquesta persona he sigut jo. Ningú llevat de vosaltres sap que jo he entrat en ella, perquè mai hi he eixit. No he eixit perquè hi haja una bruixa que em tinga pres o perquè no hi trobe la porta, no he eixit perquè el món que hi ha ací dins és meravellós.
Hi viuen persones i animals pareguts en aspecte als del món normal. La cosa que ha fet que jo continuo ací durant molts dies és perquè a aquest món no hi gent roin, ni gent que fa males passades o té una mala conducta; aquest món sembla un paradís i la veritat es que ho és. La raó per la que ara decideixo anar-me’n d’aquest paradís és perquè per poder-me quedar eternament en aquesta meravellosa casa a canvi he de donar la meua ànima al que mana d’ella i jo no vull.
Em dic Rafel i tinc vint-i-cinc anys i a ma casa m’està esperant la persona a la que més vull al món i amb qui vull passar tota la resta de la meua vida que és la meua promesa anomenada Rosa. Prefereix viure en aquest infern de món amb ella que viure eternament al paradís sense ella.
Sols una persona l‘ha trobada i ha entrat en ella, aquesta persona he sigut jo. Ningú llevat de vosaltres sap que jo he entrat en ella, perquè mai hi he eixit. No he eixit perquè hi haja una bruixa que em tinga pres o perquè no hi trobe la porta, no he eixit perquè el món que hi ha ací dins és meravellós.
Hi viuen persones i animals pareguts en aspecte als del món normal. La cosa que ha fet que jo continuo ací durant molts dies és perquè a aquest món no hi gent roin, ni gent que fa males passades o té una mala conducta; aquest món sembla un paradís i la veritat es que ho és. La raó per la que ara decideixo anar-me’n d’aquest paradís és perquè per poder-me quedar eternament en aquesta meravellosa casa a canvi he de donar la meua ànima al que mana d’ella i jo no vull.
Em dic Rafel i tinc vint-i-cinc anys i a ma casa m’està esperant la persona a la que més vull al món i amb qui vull passar tota la resta de la meua vida que és la meua promesa anomenada Rosa. Prefereix viure en aquest infern de món amb ella que viure eternament al paradís sense ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada