POMPEIA

Corria, corria, però no podia escapar, eren més ràpids que jo, la vaig mirar als ulls, eren d'un color blau turquesa preciosos, com els meus, en canvi els cabells daurats eren de son pare. Em mirava, però al seu rostre no hi havia preocupació, més bé, el contrari.

-No podràs escapar!-Vaig sentir, no molt bé, a causa de la gent.

Ja arribava, era imminent... El fi del món ja havia arribat. La gent s'amagava a les cases o corria cap a la porta de la ciutat, però no hi havia escapatòria possible, per molt ràpid que pogueren eixir de la ciutat, les cendres del Vesuvi s'escampaven.

Liseo em va fregar la túnica, i vaig córrer més ràpid. Ja començava a caure cendra. Vaig entrar a ma casa amb els cabells blancs i tossint. Em vaig abraçar molt fort a la meua estimada filla i vaig esperar als nostres botxins. Van entrar els tres.

-Bé, t'he dit que no t'escaparies.-Va dir Liseo respirant amb dificultat.

Remus es va arrimar a mi i em va estirar del braç. Hèrmies va fer un pas avant i va dir:

-Ja saps el que hem de fer, hem de fer-ho pel bé de tots. Si no vols llançar-la tu al volcà, o farem nosaltres.

-No per favor!-Vaig suplicar -No té la culpa de res! Sols ha tingut la mala sort de tindre com a pare a aquell traïdor! Per favor germans, no podeu fer-me açò!

-Saps que sí podem! Si deixem que es salve morirem tots!-Va dir Liseo.

-Ja no hi ha escapatòria, morirem tots igualment, ja no val la pena!-Les meues súpliques no serviren de res. M'agafaren a Hel·lena dels braços i arrancaren a córrer cap al Vesuvi. Jo vaig córrer darrere d'ells. Com podia ser que aquell miserable, ens haguera traicionat així? Hel·lena tenia sols un any i mig. Jo m'havia casat amb el fill de Vesuvi, Erendaro. Aquest en veure que el seu descendent era xica va muntar en còlera i va enfadar també a son pare, que va estallar cobrint tota Pompeia de fum i cendra. L'única manera de solucionar-ho segons Erendaro era llançant a Hel·lena dins del volcà, per a que son pare la tancara en la cel·la més profunda de totes.

Remus,Liseo i Hèrmies eren els meus germans, i també els encargats de tirar a Hel·lena pel volcà.

Van arribar al cràter del Vesuvi, i van tirar a Hel·lena, i jo em vaig tirar darrere d'ella. El Vesuvi va parar d'escopir lava, sí, però el mal ja estava fet. Per això el Vesuvi encara emet sacsejos, som nosaltres que encara estem intantat eixir del volcà.